Introducció
L’expressió tipus de coneixement és ambigua, ja que pot fer referència tant a
mecanismes cognoscitius* com a modalitats lògiques de coneixement**.
Igualment, es tracta d’una expressió que podria incloure maneres de conèixer
en funció de l’objecte conegut, com seria el cas del coneixement del futur, del
passat, de les altres ments, del món exterior, etc. Aquí nosaltres, però, ens ocu-
parem només dels casos de la percepció i la inducció, tria que obeeix a dos
motius: l’espai de què disposem i la rellevància intrínseca d’aquests dos tipus
de coneixement. El lector, en tot cas, sempre podrà fer servir els manuals que
apareixen a la bibliografia per a completar les nostres explicacions.
Malgrat que la percepció i la inducció puguin semblar uns tipus de coneixe-
ment molt dispars, hom pot descobrir un fil conductor entre ambdues,
almenys entre algunes de les interpretacions filosòfiques que se n’han fet. Es
tracta del que aquí anomenarem el mite de la instantaneïtat, que consisteix
en la pressuposició d’acord amb la qual seria possible reflexionar sobre el
valor, l’estatus, la naturalesa i l’abast del coneixement tenint en compte única-
ment allò que en un instant determinat –l’instant present– se’ns mostra com a
evidència.
En procedir, però, d’aquesta manera, els reptes escèptics es produiran sense
gaire dificultat, per les raons següents:
1) Respecte a la percepció, perquè el que entenem per percebre un objecte sem-
pre sobrepassa allò de què som conscients en un instant determinat, sigui una
dada sensorial, una representació de l’objecte o una seqüència temporal –la
seqüència present– de l’objecte.
2) Pel que fa a la inducció, perquè el nostre coneixement del futur, del passat
o d’allò ara no observat sempre va més enllà del que són les evidències de què
disposem en l’instant present –les ara observades i les ara recordades.
Doncs bé, una possible estratègia per a explicar aquests tipus de coneixement i
de neutralitzar els dubtes escèptics seria negar aquell model instantaneista
d’anàlisi i apel·lar, a la manera de Wittgenstein, a cobertures epistèmiques
d’abast més ampli. Per exemple: el llenguatge –entès no sols com a usos lin-
güístics sinó també com a acords en els judicis– i la forma de vida compartida
dels éssers humans –entesa com a conjunt d’activitats lingüístiques i epistèmi-
ques i de reaccions naturals–. Com resultarà fàcil d’apreciar, la nostra exposi-
ció tant de la percepció com de la inducció serà fidel a aquesta estratègia.
Objectius
En els materials didàctics d’aquest mòdul trobareu els continguts i les eines
procedimentals indispensables per a assolir els objectius següents:
!
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 84 Teoria del coneixement