2. A partir del text següent escriviu un diàleg en què tres acompanyants de l’expedició d’Art-
hur Gordon Pym defensin respectivament, respecte a l’aigua que troben, una posició realista
a l’estil de Kripke, un irrealisme a la manera de Goodman i un realisme doxàstic de tipus witt-
gensteinià.
“A cada pas que donàvem cap a l’interior de l’illa quedàvem més convençuts de trobar-
nos en un país que diferia essencialment de qualsevol altre visitat fins aleshores per
l’home civilitzat. No vàrem veure res que s’assemblés a allò que coneixíem. Els arbres
no eren com els que creixien a les zones tòrrides, temperades, ni a les fredes del nord, i
eren en tot diferents dels de les darreres latituds meridionals que acabàvem de traves-
sar. Fins les pedres eren noves en llur massa, color i estratificació; i els corrents d’aigua,
per més increïble que pugui semblar, tenien tan poc en comú amb els d’altres climes
que tinguérem escrúpols abans de tastar-la, i, realment, ens costà molt de creure que les
seves qualitats eren senzillament naturals [...]. Em trobo perdut en intentar de fer una
descripció clara de la naturalesa d’aquell líquid, i no ho podré fer sense moltes parau-
les. Encara que s’escolava amb rapidesa per tots els pendents per on s’hauria escolat
l’aigua normal, mai, excepte quan queia formant una cascada, no tenia l’habitual
aspecte de transparència. I, tanmateix, en realitat era tan neta com qualsevol altra aigua
calcària que pugui existir, diferint-ne només en aparença. A primera ullada, i especial-
ment en aquells indrets on hi havia poc pendent, semblava, pel que fa a la seva con-
sistència, una infusió espessa de goma aràbiga amb aigua ordinària. Però aquesta era
sols la menys notable de les seves qualitats extraordinàries. No era incolora, ni era tam-
poc de cap color uniforme –tot presentant a l’ull, a mesura que corria, tots els tons pos-
sibles de la púrpura, com els matisos d’una seda tornassolada. Aquesta variació de to es
produïa d’una manera que causà profund astorament en les ments del nostre grup [...].
Després d’omplir-ne una cassola, i deixar-la reposar ben reposada, advertírem que tota
la massa del líquid estava integrada per cert nombre de vetes diferents, cadascuna d’un
to diferent; que les dites vetes no es mesclaven; i que llur cohesió era perfecta pel que
tocava a llurs pròpies partícules, i imperfecta respecte a les partícules de les vetes veï-
nes. Tot passant la fulla d’un ganivet per les vetes, l’aigua es tornava a tancar immedia-
tament, com passa amb la nostra, i també, en treure-la, tot indici del pas del ganivet
quedava instantàniament obliterat. Tanmateix, si hom podia fer passar acuradament el
tallant del ganivet entre dues vetes, n’aconseguia una perfecta separació, que no era tot
d’una rectificada pel poder de la cohesió. El fenomen d’aquesta aigua constituí la pri-
mera i definitiva anella d’aquella llarga cadena de miracles aparents amb què el meu
destí anava, finalment, a encerclar-me.”
Edgar Allan Poe (1981, pàg. 172-174).
3. Confeccioneu un mapa conceptual de totes les posicions analitzades en aquest mòdul
didàctic, indicant quina és la seva visió respecte al problema dels límits i de l’objectivitat del
coneixement.
Exercicis d’autoavaluació
Qüestions breus
1. Digueu en què consisteix el realisme metafísic i presenteu el realisme essencialista de S.
Kripke com a exemple representatiu.
2. Quina concepció de la realitat i del coneixement tindria N. Goodman?
De relació
1. Expliqueu per què el realisme doxàstic no seria un irrealisme.
Solucionari
Activitats
3. Caldria fer un esquema en quadrícula com el del model que us proposem. La intenció
de confeccionar aquest esquema és tenir a la vista, a la manera d’un mapa, tot un terreny
de problemes filosòfics i veure com s’aborden des de les posicions més significatives. Ara
resumiu els punts principals mitjançant els quals cada posició s’enfronta a cada un dels
problemes.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 79 Teoria del coneixement