tanmateix, Galle l’any l846 podria no haver descobert cap planeta darrere d’Urà, sinó que
les seves discrepàncies orbitals tenien un altre origen. Per aquest motiu, d’acord amb
Kripke, l’enunciat “Neptú és el planeta que causa pertorbacions a l’òrbita d’Urà”, en ser
vertader, expressa una veritat contingent a priori.
Les veritats contingents a priori, per Kripke, serien un dels procediments que seguim per
a introduir un D.r. No sempre cal un bateig del tipus “aquí, el nom - aquí, l’objecte”; en
ocasions, podríem tenir un bateig, diguem-ne, diferit o per poders del tipus “aquí, el nom
- l’objecte ja vindrà”. Doncs bé, en aquest cas el D.r. que s’introdueix no seria equivalent,
segons Kripke, a una abreviatura de les descripcions definides que hem utilitzat per a
introduir-lo: de fet, podria designar el mateix objecte en altres mons possibles on les des-
cripcions utilitzades fossin falses. Així, Neptú designaria Neptú, si Neptú existís, encara
que no fos la causa de cap pertorbació orbital.
Un plantejament d’aquest tipus condueix al realisme essencialista. Apel·lar a
mons possibles, encara que només sigui com a eines d’anàlisi –Kripke, és clar, no
creu en llur existència–, implica haver de resoldre qüestions relatives a la identi-
ficació transmundana. Com estem veient, Kripke considera que aquesta iden-
tificació sempre es fa a través de les propietats essencials de les entitats i dels
fenòmens, les quals són expressades lingüísticament per D.r. La identificació
transmundana no es farà mai a través de D.n.r., ja que aquests només ens oferei-
xen propietats accidentals que en altres mons possibles podrien no ser propie-
tats vertaderes dels seus referents. En aquest sentit, l’H2O i el moviment molecu-
lar no sols són les propietats essencials de l’aigua i de la temperatura,
respectivament, sinó que la informació genètica seria la propietat essencial de
cada organisme, i una determinada estructura molecular, la de cada objecte físic.
Ara bé, si la identificació transmundana es fa mitjançant D.r., aleshores el món
ha de consistir en propietats que es mantenen idèntiques a si mateixes al llarg
de qualsevol canvi possible. Aquestes serien les propietats essencials dels indivi-
dus, de les entitats massa, de les classes naturals i dels fenòmens físics i mentals.
Heus aquí per què les identificacions teorètiques, si són vertaderes, han de ser
necessàries: en els enunciats d’identitat que les expressen identifiquem un D.r.
amb un altre D.r., i el segon, com a resultat d’una investigació a posteriori, desig-
na la propietat essencial de l’entitat que ordinàriament era referida pel primer.
Ara bé, aquesta concepció semàntica té la seva vessant epistèmica: el
coneixement, per Kripke, tindria com a objectiu el descobriment a poste-
riori de veritats necessàries sobre el món o, si es vol, el descobriment de les
propietats que constitueixen el món, les qual són precisament aquelles
que suporten una identitat transmundana. I, així, les consideracions
semàntiques de Kripke descansen sobre concepcions ontològiques i epis-
temològiques realistes. Kripke intenta donar carn filosòfica pròpia a les
tesis 1 i 2 del realisme metafísic, que hem presentat anteriorment: que la
realitat existeix amb una estructuració ontològica determinada, prèvia i
indiferent al nostre tracte epistèmic, i que existeix un coneixement de la
realitat que seria “el coneixement” de la realitat, consistent en un procés
de descobriments a través del qual es fan palesos els segments de realitat
que designen les nostres expressions referencials.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 66 Teoria del coneixement
Vegeu les tesis enunciades en l’apartat 1
d’aquest mòdul.
!