pels D.r. Aquesta tasca donarà lloc a identitats teorètiques i s’expressarà a tra-
vés d’enunciats d’identitat, que a més permetran la identificació d’entitats en
altres mons possibles distints del nostre.
Ara bé, ¿com podem saber que una identitat al nostre món es mantindrà a
qualsevol món possible? La solució de Kripke depèn de la seva anàlisi de les
categories de la veritat. Kripke, amb aquesta finalitat, distingeix dos concep-
tes que, a parer seu, no són sinònims:
1) A priori és un concepte epistemològic que, com a posteriori, indica la mane-
ra amb què s’ha obtingut un determinat coneixement.
2) Necessari, per contra, és un concepte metafísic que indica la impossibilitat
que, sota condicions contrafàctiques, certa veritat esdevingui una falsedat.
Doncs bé, aquesta distinció permet a Kripke acceptar l’existència de veritats
necessàries a posteriori que s’expressarien amb enunciats d’identitat necessària
(E.I.N.), i que tindrien com a exemple paradigmàtic les identificacions teorèti-
ques de la ciència, és a dir, les anomenades identitats sintètiques de propietats.
En concret, les identitats necessàries a posteriori són aquelles en les
quals els conceptes involucrats són D.r. i la identitat és vertadera.
Per exemple, “l’aigua és H2O”, “la temperatura és el moviment molecular” o “l’or
té un pes atòmic de 79” són identitats necessàries, perquè en qualsevol món pos-
sible un líquid que no fos H2O no el consideraríem aigua, un fenomen que no fos
moviment molecular no l’anomenaríem temperatura, o un metall que no tin-
gués un pes atòmic de 79 no l’acceptaríem com a or. Igualment, són veritats a
posteriori perquè les hem obtingut mitjançant descobriments científics i no
per una simple anàlisi conceptual o estipulacions a priori.
Al seu torn, un enunciat d’identitat on intervingui algun D.n.r., encara
que sigui vertader, serà un enunciat d’identitat contingent (E.I.C.).
Per exemple, “l’aigua és un líquid que cau del cel” seria una identitat contingent,
perquè en altres mons possibles l’aigua podria no caure del cel en forma de pluja.
Veritats contingents a priori
La semàntica de Kripke també deixaria lloc a veritats contingents a priori.El procediment
seria el següent: si posseïm una descripció definida –”l’F”– que designa de manera no rígi-
da un determinat objecte x, podem estipular que xsigui el D.r. que actuï com a nom de x.
Aleshores, segons Kripke, un enunciat com “x és l‘F”, si fos vertader, expressaria una veri-
tat contingent a priori.
Considerem el cas del descobriment de Neptú: Le Verrier estipulà a priori que el planeta
desconegut que semblava la causa de les discrepàncies orbitals d’Urà s’anomenaria Neptú;
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 65 Teoria del coneixement
... si disposem de la identitat
de l’aigua amb la molècula
H2O, aleshores estarem en
condicions de dir si un líquid
en un altre món possible,
malgrat les aparences, és
aigua o no ho és.
Per exemple,...