realisme científic, el coneixement únic de la realitat única no seria altra
cosa que un procés de descobriments en el qual termes teòrics com, per
exemple, electró, àtom o molècula en representarien constituents últims i
bàsics.
Una altra modalitat de realisme metafísic seria aquella que, seguint ben a
prop els guanys de la ciència, no obstant això, els sotmet a una metafísi-
ca fenomenista. Pels seus defensors, els constituents bàsics de la realitat
no serien els objectes que accepta el sentit comú, tampoc aquells amb els
quals es compromet el realista científic. En ambdós casos els objectes de
què hom parla sols serien meres ficcions o, millor dit, construccions fetes
a partir d’un altre tipus d’objecte, ara sí, bàsic, últim i fonamental: esde-
veniments que coneixem com a dades sensorials –concretes presències
de colors, sabors, olors, etc.
Així, a partir de les possibilitats que s’han presentat fins ara i, en general, a par-
tir del fet que la tesi 2 aposta per l’existència d’un coneixement fidel i no adul-
terat de la realitat, sembla que el realisme metafísic hagi de ser el resultat de
negar la que podríem anomenar tesi antirealista, a saber, la tesi que en contra
de 2 afirma el següent:
(4) No hi ha cap manera de conèixer la realitat que no formi part ja d’alguna
teoria sobre la realitat.
Ara bé, això fóra un error, ja que aquesta tesi antirealista la podrien subscriure
una gran part dels realistes metafísics: és possible acceptar-la moderadament
o dèbilment, això és, és possible acceptar-la sense renunciar a 1 i 2. Aquest és
el cas de tots aquells realistes que no accepten que es trobi a l’abast humà el
coneixement únic i definitiu de la realitat en si mateixa.
Heus aquí, doncs, la moderació:
(5) La tesi antirealista 4 és correcta només quan la referim al coneixement
humà; per contra, és incorrecta si pretén negar la possibilitat d’un conei-
xement únic i definitiu de la realitat en si mateixa.
Anomenem aquesta tesi 5 la tesi de la humilitat epistèmica, i il·lustrem la
situació amb alguns casos paradigmàtics:
• Per exemple, el realisme noümènic, que deixaria el coneixement únic de
la realitat única en mans de la intuïció divina.
• El cas d’aquells que, defensant el realisme científic i un acostament asimptò-
tic a aquest coneixement, creuen que és possible que puguem posseir-lo sen-
se saber-ho.
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 51 Teoria del coneixement