Introducció
El problema dels límits del coneixement és tan antic com la mateixa reflexió
filosòfica: de fet, tant el mateix optimisme racionalista, que consideraria que
els éssers humans ho poden conèixer tot si fan un ús correcte de la raó, com
l’actitud crítica, que en desconfiaria, serien, al capdavall, reflexions sobre
aquests límits. Així, no sols és possible trobar aquest optimisme en Plató, sinó
que en els sofistes o els pirrònics, amb la seva negació d’un criteri de coneixe-
ment, podem descobrir l’actitud crítica.
Amb tot, és indiscutible que fou en la modernitat –com mostraria el cas de
Hume o el de Kant– quan la qüestió dels límits va adquirir una dimensió i un
relleu desconeguts fins aleshores. En Hume, els límits estaven marcats per la
mateixa naturalesa de la ment humana, i trobaven l’expressió filosòfica en la
tesi empirista que tot coneixement està constituït a partir d’impressions sensi-
bles sotmeses al funcionament associacionista de la ment, cosa que feia incog-
noscible tot el que excedís aquests límits, fins i tot l’origen de les impressions
sensibles. En Kant, en canvi, els límits estaven establerts justament en funció de
les condicions que a priori feien possible el coneixement, però que deixaven la
realitat en si mateixa –les coses en si– com a humanament incognoscible.
En el segle XX la qüestió, però, s’ha plantejat d’una altra manera: hom podria
dir que, lluny del model de les facultats del coneixement tan típic de la
modernitat, ha estat en la relació “llenguatge-realitat” on s’ha plantejat el
problema dels límits del coneixement. I això es fa palès en la polèmica realis-
me-antirealisme, la qual, tot i que és recent, es pot considerar una discussió
que recorre tota l’epistemologia del nostre segle.
Nosaltres en aquest mòdul didàctic presentem el debat realisme-antirealisme
amb dos nivells de concreció: en el primer apartat ens hi acostem genèrica-
ment; posteriorment, en el segon, analitzem tres possibles posicions respecte a
aquest debat, a saber, el realisme essencialista de S. Kripke, l’irrealisme de N.
Goodman i el realisme sense empirisme de L. Wittgenstein.
Objectius
En els materials didàctics que formen aquest mòdul didàctic el lector trobarà
les eines bàsiques per a assolir els objectius següents:
1. Entendre la importància que per a les qüestions epistemològiques té el pro-
blema dels límits del coneixement i, en concret, la qüestió de l’objectivitat
del coneixement empíric.
2. Ser capaç de distingir les diverses solucions que s’han donat a aquest pro-
blema des de la divisió genèrica entre realistes i antirealistes, tot valorant
els mèrits i els demèrits respectius.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 48 Teoria del coneixement