són exagerats o insensats i que, per tant, no necessiten una resposta, mentre que
el fonamentista els veu com a reptes significatius i que necessiten una resposta
urgent. Així, l’escepticisme agnòstic és compatible amb epistemologies holistes i
amb epistemologies que usen l’estratègia naturalista d’afirmar que la conducta
epistèmica humana és el límit indepassable de la reflexió filosòfica.
Activitats
1. A partir del text següent de Descartes expliqueu la distinta significació dels conceptes certe-
sa moral icertesa metafísica. Igualment expliqueu com aquests conceptes són centrals dintre
de l’escepticisme ateu, de l’escepticisme agnòstic i del fonamentisme.
“En definitiva, si encara queda algú que no estigui suficientment persuadit de l’existència
de déu i de la seva ànima per les raons que he donat, vull que sàpiga que totes les altres
coses de les quals tal vegada es creu més segur, com tenir un cos, que hi ha astres i una
terra, i coses semblants, són menys certes. Puix que, tot i que tingui una seguretat moral
d’aquestes coses, de manera que li sembla que no podria dubtar-ne, quan està en qüestió
una certesa metafísica, tampoc no es pot negar, si no és que hom sigui poc raonable, que hi
ha motius suficients per no estar-ne completament segur, quan s’és conscient que es
podria imaginar igualment, estant dormint, que té un altre cos, i que hi ha altres astres i
una altra terra, sense que hi hagi hagut cap cosa d’aquestes.”
R. Descartes. Discurs del mètode (AT, VI, 37-38).
2. Redacteu un text sobre el paper que el dubte escèptic ha tingut o hauria de tenir dintre de
la reflexió filosòfica. Amb aquesta finalitat feu servir el text següent de Quine:
“S’ha dit sovint que el dubte és la mare de la filosofia. I això té la seva part de veritat per
tots aquells de nosaltres que mirem la filosofia primerament com a teoria del coneixe-
ment. Perquè la teoria del coneixement té el seu origen en el dubte, en l’escepticisme. El
dubte és allò que ens mou a tractar de desenvolupar una teoria del coneixement [...]. El dubte,
és cert, impulsa la teoria del coneixement; l’escepticisme, però, és un fill de la ciència
[...]. L’epistemologia ha de ser més aviat com una empresa a l’interior de la ciència natural.
El dubte cartesià no és la manera de començar.”
W.O. Quine (1975, pàg. 67-68).
3. Expliqueu la concepció del coneixement, de la certesa i de la fonamentació que tenia el
segon Wittgenstein fent servir aquests paràgrafs:
“96. Podríem imaginar que algunes proposicions que tenen la forma de les proposicions
empíriques se solidifiquen i funcionen com un conducte per a les proposicions empíriques
no solidificades, fluents; i que aquesta relació canvia amb el temps, de manera que les pro-
posicions fluents se solidifiquessin i les sòlides es fluïdifiquessin.”
“99. Sí, la vora d’aquell riu és, en part, de roca, no sotmesa a cap alteració, o sotmesa
només a uns canvis imperceptibles, i en part de sorra, que ara ací, ara allà, és arrossegada o
dipositada pel corrent de l’aigua.”
“109. «Una proposició empírica pot ser provada» (diem). Però, com?, i a través de què?”
“110. Què serveix com a prova seva? «Però, és aquesta una prova suficient? I si ho és, no ha
de ser reconeguda com a tal per la lògica?». Com si la fonamentació mai no arribés a un
terme. Però el terme no és un pressupòsit sense fonaments, sinó una manera d’actuar sen-
se fonaments.”
L. Wittgenstein (1983). De la certesa.
Exercicis d’autoavaluació
Qüestions breus
1. Expliqueu les diferències que hi hauria entre un escepticisme ateu i un escepticisme agnòs-
tic. Quina relació hi hauria entre els dubtes de l’escèptic i la validesa i la fonamentació del
coneixement?
2. En què es diferencia el confiabilisme del fonamentisme cartesià?
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 43 Teoria del coneixement