endavant, el del segon Wittgenstein, que defensà una posició propera a la dels
dos primers un cop alliberat de la teoria descriptivista del llenguatge.
En aquest sentit, cal dir que les reflexions d’aquests autors mostren que
els dubtes de l’escepticisme ateu, tot i que es puguin considerar exagerats
o insensats, tenen, si més no, el mèrit d’obligar el filòsof a cercar una
explicació del coneixement o, com dèiem al començament, a reflexionar
sobre les condicions, la naturalesa, els orígens, els fonaments, la fiabili-
tat, la certesa i els límits del coneixement. Aquesta explicació, a més,
seria constant, ja que l’actitud de descrèdit de la qual s’alimenta l’escep-
ticisme ateu és ineliminable o irrefutable, fins i tot en el cas que els dub-
tes concrets que l’escèptic ateu plantegi siguin insensats o refutables.
3. Nivells del dubte escèptic
Intentem ara fer una caracterització més precisa de l’escepticisme que hem
anomenat ateu a partir de les diverses modalitats de dubte escèptic que se’ns
poden presentar en funció del seu abast i de la seva intensitat. En aquest sentit,
en la literatura en ús és ja un lloc comú distingir l’escepticisme local de l’escep-
ticisme global.
3.1. L’escepticisme local
L’escepticisme local manté que hi ha raons especials per les quals el
coneixement no és possible en alguna àrea determinada, tot i que ho
pugui ser en alguna altra.
Heus-ne aquí alguns exemples:
1) No és possible el coneixement del món extern a la ment pròpia perquè
no és clar en quin sentit els meus continguts mentals es corresponen amb el
que hi ha fora. De fet, tot podria ser un somni o, si es vol, jo podria ser simple-
ment un cervell en un vas amb nutrients connectat a una computadora que
em subministrés les representacions mentals que tinc. En cap cas, però, no puc
saber res: no puc saber si tot és un somni o no, ni tampoc si sóc o no un cervell
connectat a una computadora. Ara bé, si no puc saber això, tampoc no puc
saber si hi ha alguna cosa més enllà de la meva ment i els seus continguts.
2) No és possible el coneixement de la ment dels altres, ja que no tenim
manera de saber si existeixen i si allò que suposadament succeeix al seu interior
és qualitativament idèntic o no al que s’escau en la meva ment. De fet, les
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 27 Teoria del coneixement
David Hume (1711-1776)
… ni cap de les meves
sensacions m’assegura que jo
no pugui ser un mer cervell
al qual se subministren
representacions mentals.
Res en el món…