Fenomen de la butaca 41: fenomen sociològic de la ciència que fa referència al caràcter
restringit dels premis o posicions de privilegi.
Flexibilitat interpretativa: característica de les dades observacionals o experimentals
que permet que científics diferents puguin interpretar-les de manera diversa.
Gran Ciència: expressió amb què es descriu la ciència contemporània i que fa referència al
gran volum de recursos (humans i materials) emprats i a la considerable magnitud de la pro-
ducció científica general.
Grup nuclear (core set): grup relativament reduït de científics que intervenen activament
en una controvèrsia.
Imperatius institucionals: conjunt de normes que segons Merton guien la conducta
científica.
Incommensurabilitat: terme procedent de la geometria que descriu la relació d’incompa-
rabilitat entre dos paradigmes científics, és a dir, la impossibilitat de trobar un marc comú de
referència.
Model de congruència: estratègia sociològica d’anàlisi de la ciència que consisteix a trobar
isomorfismes entre el context social general i el contingut del coneixement científic.
Neopositivisme (o positivisme lògic): escola clàssica en filosofia de la ciència d’orientació
empirista i formalista. Segons els neopositivistes, allò que distingeix els enunciats científics
és la possibilitat de verificar-los empíricament.
Paradigma científic: conjunt de supòsits metafísics o cosmològics, normes metodològi-
ques i valors diversos, sota els quals treballen els científics d’una especialitat durant un cert
temps. Exemples al camp de la física: paradigma aristotèlic, newtonià i relativista.
Racionalisme crític: escola clàssica en filosofia de la ciència representada especialment
pels treballs de Karl Popper. Es recolza en la caracterització hipoteticodeductiva del mètode
científic i en la idea que els enunciats científics són falsables, més que verificables.
Relativisme metodològic: estratègia d’anàlisi sociològica de la ciència basada en la hipò-
tesi que els criteris de veritat i racionalitat són relatius al context.
Sociologia de l’error: estratègia argumentativa que atribueix el coneixement erroni a cau-
ses socials i considera el vertader com a simple reflex de la realitat.
Bibliografia
Bibliografia bàsica
Barnes, B. (1987). Sobre Ciencia. Barcelona: Labor.
Collins, H.M.; Pinch, T.J. (1996). El Golem. Lo que todos deberían saber sobre la ciencia.
Madrid: Crítica
Latour, B. (1992). Ciencia en acción. Barcelona: Labor.
Woolgar, S. (1991). Ciencia: abriendo la caja negra. Barcelona: Anthropos.
Bibliografia complementària
Bloor, D. (1976). Knowledge and Social Imagery. Chicago: University of Chicago Press.
Collins, H.M. (1992). Changing Order. Replication and Induction in Scientific Practice. Chicago:
University of Chicago Press.
Jasanoff, S.; Markle, G.; Petersen, J.; Pinch, T. (eds.). (1995). Handbook of Science and
Technology Studies. Londres: Sage.
Knorr-Cetina, K. (1981). The Manufacture of Knowledge: An Essay on the Constructivist and
Contextual Nature of Science. Oxford: Pergamon.
Latour, B.; Woolgar, S. (1995). La vida en el laboratorio. La construcción de los hechos científi-
cos. Madrid: Alianza.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 248 Teoria del coneixement