10. En quin sentit es pot considerar la retòrica científica com més poderosa que la tradicional?
11. En quina mena de contextos fan servir els científics el repertori contingent?
12. Quines conseqüències té la sociologia del coneixement científic per a l’activitat científica?
Solucionari
1. Al període amateur.
2. L’universalisme, el comunisme, el desinterès i l’escepticisme organitzat.
3. La norma de l’universalisme.
4. Perquè l’àrbitre no sap qui és l’autor, l’autor no sap qui són els àrbitres ni cap àrbitre sap
qui són els altres.
5. Perquè atribueix causes socials a la producció del coneixement erroni, però considera no
causat el coneixement vertader.
6. Que els principis del Programa Fort poden ser aplicats a l’estudi de la mateixa sociologia
del coneixement científic.
7. Formen part d’un repertori retòric o ideològic per a justificar o denunciar actuacions con-
cretes a posteriori.
8. L’observació participant. L’analista esdevé amb aquesta metodologia una mena d’antropò-
leg que s’integra en el laboratori, realitzant alguna tasca senzilla, i desenvolupa la seva recerca
mitjançant l’observació directa i les entrevistes.
9. Una minva del seu grau de facticitat.
10. La retòrica científica mobilitza molt més recursos i associacions (lligam amb elements
humans i no humans).
11. En contextos informals i gairebé mai en els formals.
12. Cap. La sociologia del coneixement científic té conseqüències molt importants per a la
imatge de l’activitat científica, és a dir, per a la nostra forma d’entendre-la o representar-la.
Glossari
Avaluació de tecnologies: disciplina dedicada a sospesar les conseqüències socials i
mediambientals positives i negatives de tecnologies concretes.
Caixa negra: terme d’enginyeria que en el context de l’estudi social de la ciència i la tecno-
logia fa referència a un fet o aparell tècnic d’ús rutinari, la veritat o eficàcia del qual es dóna
per suposada i no es problematitza.
Cercle viciós de l’experimentador: fenomen d’interdependència entre els criteris de
correcció d’un experiment i els seus resultats.
Constructivisme social: perspectiva en l’estudi de la ciència que considera el coneixe-
ment científic com a producte contingent de la interacció social.
Contingent: quelcom que pot o podria haver estat diferent segons les circumstàncies. Con-
tingent s’oposa a necessari.
Context de descobriment: elements i processos que intervenen en la gestació d’hipòtesis
científiques.
Context de justificació: elements i processos de raonament que serveixen per a justificar
l’acceptació o el rebuig d’una hipòtesi.
Efecte Mateu: fenomen sociològic de la ciència pel qual aquells que ja disposen d’un reco-
neixement que va creixent tenen més facilitat per a aconseguir-ne més.
Ethos científic: vegeu imperatius institucionals.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 247 Teoria del coneixement