El que hem vist al llarg d’aquest mòdul ens posa en guàrdia davant aquestes
afirmacions taxatives. Ara sabem que els experiments són rarament conclo-
ents –i molt menys si es tracta d’un sol experiment o del treball d’un sol labo-
ratori– i que els fets científics requereixen la sanció col·lectiva dels col·legues.
En ciència poques coses són definitives. L‘SCC promou una actitud escèptica
o com a mínim crítica envers els resultats que es presenten com a evidents o
incontestables.
5) Autonomia i participació pública
La imatge tradicional de la ciència ha estat històricament emprada per a justi-
ficar o exigir la total autonomia de la ciència respecte de l’entorn sociopolític.
L’autonomia s’ha traduït en l’absència de controls socials sobre l’elecció de
línies de recerca o sobre l’assignació de recursos. L’SCC mostra, en canvi, que
la imbricació entre ciència i societat no és cap malaltia a evitar sinó la caracte-
rística bàsica del nucli de l’activitat científica. No és que la ciència sigui influï-
da pel context social; la ciència és social de soca-rel.
L’important és, doncs, posar de manifest els components valoratius o socials
que intervenen en la recerca científica. Es tracta de fer explícit allò implícit,
per tal de facilitar-ne el tractament. Els arguments que d’esquena a aquest fet
descartin per principi qualsevol mena de participació pública o control social
de la ciència, hauran d’ésser considerats incorrectes.
Resum
Al llarg d’aquest mòdul hem pogut analitzar les diverses estratègies teòriques i
metodològiques que han estat proposades per a l’estudi social de l’activitat
científica.
La sociologia clàssica de la ciència es caracteritza per l’èmfasi gairebé
exclusiu en els aspectes institucionals de la ciència: des dels imperatius insti-
tucionals –en forma de normes de conducta– fins a l’estratificació social en
la professió científica.
La sociologia del coneixement, malgrat el seu valuós esforç per esbrinar l’o-
rigen social de les creences i representacions humanes, ha exclòs per principi
el coneixement científic de les seves anàlisis. La ciència ha estat considerada
l’única forma de coneixement independent del context social.
Amb el Programa Fort en sociologia del coneixement científic entrem, en
canvi, en un programa de recerca social sistemàtica del nucli de l’activitat
científica: la producció i validació de coneixement. Per primer cop, l’estudi
dels continguts de la ciència esdevé una tasca sociohistòrica i no merament
epistemològica.
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 245 Teoria del coneixement