1) La dicotomia macro/micro
La tensió entre l’enfocament microsocial i el macrosocial és una constant al
llarg de la curta història de l’SCC. Com hem vist, mentre que el Programa Fort
es decanta per una perspectiva macro –més propera a les anàlisis sociològiques
tradicionals–, els estudis de laboratori, el PER i l’anàlisi del discurs opten per
l’opció micro. La teoria de l’actor-xarxa intenta de manera explícita trencar
amb la dicotomia micro/macro. Per a aconseguir-ho fa ús d’un nou aparell
conceptual i d’una nova estratègia de recerca, que consisteix a seguir els actors i
productes de la ciència fora de les parets dels laboratoris.
2) La dicotomia social/cognitiu
Una altra tensió persistent en els estudis socials de la ciència és el balanç entre
els factors socials i els cognitius, a l’hora d’explicar el desenvolupament de la
ciència. Mentre que gran part de l’SCC es pot interpretar com un intent de des-
tacar el paper decisiu que els factors socials (ideològics, polítics, econòmics,
etc.) tenen en l’activitat científica de generació i validació del coneixement, la
teoria de l’actor-xarxa problematitza la mateixa dicotomia entre social/cogni-
tiu. En lloc de fer-la servir com una eina conceptual per a explicar la ciència, la
polaritat social/cognitiu es considera un subproducte de l’activitat científica.
3) Reduccionisme sociològic
L’SCC ha estat sovint acusada de promoure una manera particularment crua
de reduccionisme sociològic, en el sentit que efectua una reconstrucció del
discurs científic sobre la natura, d’acord amb el discurs sociològic sobre la
societat. La teoria de l’actor-xarxa, en canvi, considera –en línia amb el punt
anterior– que els elements socials que els sociòlegs han utilitzat com a ele-
ments causals en les seves explicacions –els interessos, principalment– són
també un producte construït per les interaccions entre els actors. És a dir, han
de ser part del problema i no la solució.
4) La dicotomia ciència/tecnologia
Una conseqüència important de l’SCC és la dissolució de la distinció tradicio-
nal entre ciència i tecnologia i l’abandonament de la caracterització de la tec-
nologia com a ciència aplicada. Des de la teoria de l’actor-xarxa, per exemple,
no es troba cap distinció –ni institucional ni metodològica– important entre
ciència i tecnologia. L’objecte d’estudi es caracteritza globalment amb el terme
de tecnociència.
5. Conseqüències pràctiques
L’estudi social de la ciència ha tingut, com hem vist al llarg d’aquestes pàgines,
conseqüències nefastes per a la imatge tradicional de la ciència. Molts dels
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 242 Teoria del coneixement
La polèmica entre els
representants del PER i els
de la teoria de l’actor-xarxa
es pot seguir en aquests dos
articles:
Collins, H.; Yearly, S. (1992).
“Epistemological Chicken”.
A: Pickering, A. (ed.). Science
as Practice and Culture (pàg.
301-326). Chicago: The Uni-
versity of Chicago Press;
Callon, M.; Latour, B.
“Don’t Throw the Baby Out
with the Bath School! A
Reply to Collins and Yearly”.
A la mateixa obra
(pàg. 343-368).
Lectura
complementària