b) El mecanisme TWOD
TWOD és un acrònim de truth will out device que podríem traduir per ‘la veritat
sempre acaba sortint’ o ‘les mentires tenen les cames curtes’.
Aquest artifici de reconciliació s’empra quan els dos repertoris apareixen en un
mateix intercanvi i, al contrari de l’asimetria, s’aplica igualment a totes les
classes d’afirmacions. El mecanisme es fa servir per a retornar la primacia al
repertori empirista, en el sentit que els factors externs que han estat introduïts
en la recerca tard o d’hora són detectats i expulsats.
4.3.2. La instrumentalització de la filosofia de la ciència
Un altre tema de recerca en anàlisi del discurs ha estat l’adopció per part dels
científics de determinades perspectives filosòfiques de la ciència. Mulkay i Gil-
bert, per exemple, han estudiat la influència del discurs filosòfic de Popper en
la pràctica científica. La seva conclusió, en concordança amb el que ja hem
vist abans, és que les regles popperianes no guien les pràctiques científiques. El
discurs popperià és, però, utilitzat sovint per a explicar a posteriori certs esde-
veniments o processos de recerca, com una forma de legitimar les decisions
preses. Això explica el fet que siguin els científics guanyadors d’una controvèr-
sia els que es recolzen de manera més entusiasta en la teoria popperiana, men-
tre que els perdedors acostumen a considerar-la una simple estratègia hipòcri-
ta dels científics més afortunats.
4.4. La teoria de l’actor-xarxa
La teoria de l’actor-xarxa (actor-network theory) és una de les perspectives més
idiosincràtiques en l’actual estudi social de la ciència. Ha estat desenvolupa-
da principalment per tres autors –Bruno Latour, Michel Callon i John Law– i
en certa manera es pot considerar la culminació de molts dels trets, teòrics i
metodològics, de l’anàlisi contemporània de la ciència. A banda dels nom-
brosos estudis empírics produïts, la teoria de l’actor-xarxa intenta resoldre
alguns dels problemes més importants que la resta de perspectives en l’SCC
han plantejat.
Tanmateix, la complexitat de la teoria, la idiosincràsia de la seva termino-
logia (que per cert incorpora moltes metàfores de l’argot militar) i els origi-
nals punts de vista dels seus autors, l’han convertit en una perspectiva molt
polèmica que desperta actituds, tant contràries com favorables, molt for-
tes. Alguns dels seus crítics més punyents fins i tot es troben en el mateix si
de l’SCC.
Els trets programàtics més importants de la teoria de l‘actor-xarxa poden agru-
par-se en els apartats següents:
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 241 Teoria del coneixement
...és molt semblant a l’ús
ideològic, que ja hem
esmentat, de les normes
mertonianes.
L’ús legitimador
de les idees de Popper...
L’obra bàsica de la teoria
de l’actor-xarxa és:
Latour, B. (1992). Ciencia en
acción. Barcelona: Labor.
Lectura recomanada