L’anàlisi del discurs científic és llavors l’estudi dels mètodes que els
científics fan servir per a explicar, representar i donar sentit a les seves
pròpies accions i a les dels altres científics.
La primera troballa dels analistes del discurs és la gran diversitat de descrip-
cions i explicacions que els científics utilitzen. Malgrat aquesta diversitat, es
poden trobar certes regularitats o pautes en les representacions analitzades.
Bàsicament, han estat identificats dos tipus de repertoris discursius que els
científics fan servir, segons el context i les circumstàncies en què es trobin:
1) Repertori empirista
Es fa servir en contextos formals (publicacions, comunicacions en congres-
sos, etc.) i també pot aparèixer en contextos informals. Es tracta d’un tipus de
discurs que exclou la implicació personal dels autors: les accions o creences es
presenten com a conseqüències no problemàtiques i gairebé inevitables de
les característiques empíriques del món natural.
Un exemple paradigmàtic...
... d’ús del repertori empirista el trobem als discursos que els científics fan a la cerimònia
de lliurament dels premis Nobel. Molts d’aquests discursos fan servir expressions equiva-
lents a “vaig ser al lloc idoni en el moment adequat”, que intenten dibuixar una imatge
passiva del científic, com una mena de portaveu neutral de la natura.
2) Repertori contingent
Es fa servir en contextos informals i gairebé mai en els formals. S’utilitza espe-
cialment per a explicar el que es consideren errors dels altres científics i inclou
referències a factors no empírics com a causes de les seves accions o creences
equivocades. El repertori contingent constitueix un mecanisme per a desqua-
lificar ràpidament el contrari, atribuint el seu error a la ingerència de factors
“externs”.
Poden presentar-se problemes greus quan els dos repertoris són utilitzats al
mateix temps en contextos formals. En aquests casos es produeix una certa
inconsistència interpretativa que s’acostuma a resoldre mitjançant una sèrie
d’artificis de reconciliació. Dos dels més comuns són:
a) Asimetria
Els analistes del discurs han comprovat que en el si de les controvèrsies entre
dos grups de científics els dos repertoris són utilitzats de forma asimètrica
pels actors. Cada grup recorre al repertori empirista per a descriure la seva
posició (és a dir, les creences que consideren vertaderes), mentre que fan ser-
vir el contingent per a explicar la posició de l’adversari (allò que entenen
com a fals).
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 240 Teoria del coneixement
... ha estat comparat amb
l’obertura de la caixa de
Pandora.
L’anàlisi del discurs...
... és un exemple de la
sociologia de l’error, de què
hem parlar abans, a càrrec
aquest cop dels mateixos
científics.
El repertori contingent...