algunes de les alternatives que se’ls presenten. La conseqüència més
important d’aquest fet és que els productes científics incorporen les
circumstàncies locals de la seva producció.
En aquest sentit les investigacions etnogràfiques qüestionen les suposicions
epistemològiques que atribueixen als científics capacitats o mètodes de raona-
ment i acció sublims o especials; de fet, sovint s’ha considerat la ciència com a
paradigma de l’activitat racional. El resultat de l’observació in situ de les pràc-
tiques científiques mostra, en canvi, que els científics utilitzen formes de rao-
nament molt semblants a les que tothom fa servir per a resoldre els entrebancs
de la vida quotidiana.
4.2.2. La dinàmica de les inscripcions
El principal objectiu d’un laboratori científic és la producció de (candidats
a) fets científics que puguin ser transmesos a l’exterior mitjançant articles
o informes. La forma usual dels fets és la d’inscripcions literàries, és a dir,
enunciats o fórmules escrites. De fet, la major part d’activitats de laborato-
ri es poden entendre com a mecanismes per a rebatre, modificar o produir
inscripcions. Els aparells de mesura, sigui un espectròmetre de masses o un
simple termòmetre, són dispositius que transformen matèries o fenòmens
en inscripcions (nombres, gràfiques, taules, etc.) que poden ser recollides en
paper.
Tanmateix, per tal que un enunciat aconsegueixi la categoria de fet
sòlid no n’hi ha prou amb la intervenció d’un laboratori. Els fets cientí-
fics requereixen la sanció dels col·legues. Un enunciat només pot acon-
seguir la categoria de fet establert si científics d’altres laboratoris el
recolzen; la ciència és una empresa col·lectiva. Per això, els científics
han d’intentar persuadir els col·legues que allò que publiquen o afir-
men és veritat, és important i és original.
1) Modalitzadors
Els enunciats científics es poden classificar segons un gradient de facticitat
que indica la mesura amb què han arribat a l’estatus desitjat de fets científics
sòlids. El pas d’un graó a l’altre s’aconsegueix mitjançant l’addició o sostracció
de modalitzadors. Els modalitzadors són expressions o recursos lingüístics que
modifiquen –qualifiquen– un enunciat. Un modalitzador positiu empeny un
enunciat cap a un grau més alt de facticitat; un modalitzador negatiu, en can-
vi, el trasllada a un esglaó més baix en el gradient, i l’apropa més a l'estatus
d’artefacte.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 236 Teoria del coneixement
Sismògraf
... el contrari d’un fet sòlid.
És un producte erroni fruit del
mal funcionament d’un aparell
o d’una confusió en l’anàlisi de
les dades.
En l’argot científic,
artefacte és...