empreses especialitzades, molt diferents dels que trobaríem en estat
natural. La natura o millor dit la veritat sobre la natura sembla ser
més el resultat o un subproducte de l’activitat científica als laborato-
ris, que el seu punt de partida.
La ciència com a teorització de la tècnica
Els filòsofs de l’anomenada Escola d’Erlangen han argumentat que les parts més impor-
tants de la física o la matemàtica s’han de concebre, més que com a descripcions de la rea-
litat natural, com a formes teòriques de sistematitzar coneixements pràctics de com s’al-
teren objectes. Les teories científiques, des d’aquest original punt de vista, parlen més del
que sabem fer que del que la natura és.
D’altra banda, els científics passen gran part del seu temps intentant controlar
processos o efectes per tal de reproduir-los i modificar-los a voluntat. En comptes
d’una posició passiva on els fets es presenten o són descoberts, els científics es tro-
ben immersos en processos actius de construcció o fabricació dels fets. La seva
preocupació fonamental és aconseguir que les coses funcionin:
“Si hi ha un principi que sembla regir l’acció en el laboratori, és la preocupació dels
científics per fer que les coses ‘funcionin’, el que indica un principi d’èxit més que de
veritat.”
Knorr-Cetina. The Manufacture of Knowledge: An Essay on the Constructivist and Contextual
Nature of Science. (1981, pàg. 7).
3) Contingència i localitat
Per tal d’aconseguir que, les coses funcionin, els científics segueixen estratè-
gies o procediments que, lluny d’ésser universals o preestablerts, semblen
variar contínuament en funció de les circumstàncies locals. Aquesta idio-
sincràsia de l’activitat científica real explica la dificultat històrica que els filò-
sofs de la ciència han tingut, a l’hora de determinar l’algorisme universal que
–en forma de mètode científic– expliciti la seqüència de passos dels judicis i
les avaluacions científiques.
D’altra banda, la recerca científica està impregnada de decisions i selec-
cions. Quan un científic tria una funció estadística per a tractar certes
dades, aquesta elecció descansa en una selecció prèvia entre diferents crite-
ris d’ajust estadístic o en preferències entre valors com ara la precisió, la
comparabilitat o la simplicitat. Fins i tot, els aparells que utilitza usualment
són també solidificacions de seleccions prèvies efectuades en el seu labora-
tori en d’altres.
Un dels punts més destacats pels estudis de laboratori és, de fet, el
caràcter local i oportunista de les seleccions que tenen lloc als labora-
toris. Els estudis etnogràfics mostren la inexistència de criteris o parà-
metres que especifiquin amb claredat com els científics descarten
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 235 Teoria del coneixement
Janich, P. (1978).
“Physics-Natural Science or
Technology”. A: Krohn;
Layton; Weingart (eds.). The
Dynamics of Science and
Technology. Sociology of the
Sciences, Vol. II. Dordrecht:
Reidel.
Lectura recomanada
Per a ampliar aquest aspecte
constructivista i contextual
de la ciència vegeu:
Knorr-Cetina, K. (1981). The
Manufacture of Knowledge: An
Essay on the Constructivist and
Contextual Nature of Science.
Oxford: Pergamon.
Lectura
complementària
... fet fa referència a quelcom
fabricat o produït.
Etimològicament...
Podeu trobar més informació
sobre aquest tema a:
Knorr-Cetina, K. (1994).
“Los estudios etnográficos
del trabajo científico:
hacia una interpretación
constructivista de la ciencia”.
A: Iranzo, J.M; Blanco, R.;
Gónzalez De La Fe, T.;
Torres, C.; Cotillo, A.
(coord.). Sociología de la
ciencia y la tecnología (pàg.
187-294). Madrid: CSIC.
Lectura recomanada