ment als recintes on tenen lloc aquests processos, és a dir, a les fàbriques del
coneixement científic: els laboratoris.
El mètode d’anàlisi triat per desenvolupar aquesta recerca va ser l’obser-
vació participant. L’analista esdevé una mena d’antropòleg –en termes
estrictes un etnògraf– que no desenvolupa el seu treball de camp en
una tribu de Nova Guinea, sinó en el si d’un laboratori científic. L’ana-
lista s’integra en el grup que estudia com un membre més, desenvolu-
pant alguna tasca auxiliar, però mantenint una certa distància amb el
sistema de creences del grup. El seu treball consisteix a observar, pre-
guntar i anotar, alterant el mínim possible la rutina del laboratori, sense
racionalitzar o donar per suposada cap presentació o fet que els indíge-
nes (aquí els científics) considerin obvi o evident.
4.2.1. Alguns resultats de l’etnografia de la ciència
Els principals resultats d’aquesta mena d’estudis antropològics de la pràctica
científica poden agrupar-se en els apartats següents:
1) Del desordre a l’ordre
El primer que sorprèn l’analista extern quan entra en un laboratori científic és
el desordre i el caos que presideixen les activitats que s’hi porten a terme.
Aquest desordre contrasta fortament amb el rigor i la coherència dels produc-
tes acabats de la pràctica científica: els articles i els informes tècnics. De fet,
l’activitat científica es pot entendre com un esforç sistemàtic per imposar
ordre a aquest desordre inicial.
2) Natural/artificial
La descripció estàndard considera que l’objectiu prioritari dels científics és la
“recerca de la veritat sobre la natura”. Aquesta afirmació ha de ser reconsidera-
da o, com a mínim, reformulada a partir de l’examen meticulós de les pràcti-
ques científiques quotidianes.
En primer lloc, és difícil detectar la presència de la natura en els labo-
ratoris. Els científics acostumen a treballar sobre objectes o realitats
de caràcter artificial o prefabricat. La matèria primera que entra als
laboratoris està composta de substàncies purificades, extractes deshi-
dratats, reactius químics manufacturats o colorants sintètics. Fins i
tot els animals que sovint inter-venen en els experiments són pro-
ducte de curosos processos de selecció i hibridació realitzats per
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 234 Teoria del coneixement
... és molt més difícil de
mantenir en el cas de
l’etnografia de la ciència
que en el de l’antropologia
convencional, perquè en
el primer cas l’analista i el
nadiu han estat formats en la
mateixa cultura i comparteixen
consegüentment moltes
creences i supòsits.
Aquesta distància...
... respecte a les pràctiques
que els produeixen. A partir
de l’examen d’aquests textos
no és possible copsar
completament la naturalesa
de les circumstàncies i els
processos on es van
confeccionar.
Els textos científics
són opacs...