La conclusió que podem treure d’aquesta situació és que en termes estric-
tes no existeix un mètode científic, entès com un conjunt finit de regles
pràctiques unívoques i universals, que garanteixi la racionalitat o correc-
ció del coneixement produït. Les regles que observem a la pràctica cientí-
fica són contingents (sempre subjectes a interpretació i negociació),
sovint relatives a cada subdisciplina i d’origen local o circumstancial.
4) Clausura i factors externs
El que hem vist fins ara ens ajuda a entendre la proliferació, extensió i acarnis-
sament de les controvèrsies científiques. Sabem doncs per què el desacord és
tan freqüent entre els científics. Tanmateix, la majoria de controvèrsies cien-
tífiques acaben tancant-se. La flexibilitat interpretativa minva i finalment es
produeix un acord explícit o implícit en la comunitat científica.
Hem vist, però, que els experiments o les dades observacionals per si mateixes
no produeixen la clausura d’una controvèrsia. Quins són doncs els factors o
mecanismes que hi actuen? En el cas de la generació espontània, per exemple,
el tancament es va produir per la parcialitat de les comissions de l’Académie i
va venir donada, en part, pel clima ideològic de la França del Segon Imperi.
Una de les conclusions més importants del PER és que la clausura de
les controvèrsies científiques es deu sovint al que tradicionalment
han estat considerats factors externs, és a dir, factors extracientífics
o no cognitius (polítics, econòmics, etc.). Consegüentment, la distin-
ció entre factors interns i externs perd gran part del seu sentit. La
frontera entre allò social i allò científic sembla diluir-se quan obser-
vem de ben a prop la pràctica científica.
4.2. Els estudis de laboratori
La voluntat de fonamentar qualsevol asseveració teòrica sobre la ciència o la
seva relació amb l’entorn social, en l’estudi empíric de la pràctica científica, ha
estat un dels trets idiosincràtics més importants de l’SCC. Els anomenats estu-
dis de laboratori són sens dubte la millor expressió d’aquesta estratègia de
recerca naturalista.
Un grup multidisciplinar d’investigadors va decidir a mitjan la dècada dels
setanta encetar una innovadora forma d’anàlisi de la pràctica científica. Amb
l’objectiu de comprendre i observar directament la producció i validació del
coneixement científic, i en contrast flagrant amb l’estudi epistemològic o
filosòfic de la ciència, aquests investigadors van optar per traslladar-se física-
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 233 Teoria del coneixement
... envers el mètode científic
és la de Paul Feyerabend.
Segons aquest físic i filòsof
de la ciència, l’únic mètode
científic vàlid és precisament
l’absència de mètode.
Feyerabend ha fet famòs
l’adagi ‘tot s’hi val’ (anything
goes) com a principi de
l’activitat científica. Aquesta
posició ha estat anomenada
anarquisme epistemològic.
Una de les posicions
més radicals...
En altres àmbits, com ara
la política o la religió, la
cultura dels actors no inclou la
necessitat que les controvèrsies
es tanquin: les polèmiques
poden durar anys, segles i fins
i tot mil·lenis. Els científics, en
canvi, són conscients que les
controvèrsies tard o d’hora es
clausuren.
Tret específic
de la ciència
Vegeu el capítol 8 de:
Quintanilla, M.A.; Sánchez
Ron, J.M. (1997). Ciencia,
tecnología y sociedad. Madrid:
Santillana.
Lectura recomanada
Laboratori
... per a aquesta mena
de recerca va ser un
prestigiós laboratori de neuro-
endocrinologia del Salk
Institute (California, els Estats
Units). Els resultats d’aquesta
recerca han estat publicats a
Latour i Woolgar (1995).
El primer laboratori
escollit...