3) El mètode científic
Esbrinar les característiques del mètode científic ha estat sempre un dels objec-
tius més importants de la filosofia de la ciència. Al llarg d’aquest segle els filò-
sofs han descrit el mètode científic segons perspectives molt diverses. Totes
elles, però, han estat qüestionades en les darreres tres dècades a partir dels
nombrosos estudis socials i històrics de la pràctica científica real.
Considerem, per exemple, la caracterització de la ciència defensada pel filòsof
austríac Karl Popper: el falsacionisme. Segons aquesta perspectiva, una hipò-
tesi és científica si és falsable, és a dir, si es poden imaginar situacions empíri-
ques observables que la farien falsa.
Exemple
L’enunciat ‘Jesús és el fill de Déu’ no és científic, perquè no és falsable: no podem pensar
en cap situació empírica que el fes fals. En canvi, l’enunciat ‘El punt d’ebullició de l’aigua
és de 100oC’ sí que és falsable: si un pot d’aigua posat a escalfar no comencés a bullir fins
als 112oC, el faria fals.
Les hipòtesis científiques no són, en canvi, verificables de manera completa,
donat que un enunciat universal no es pot deduir de cap sèrie finita d’enun-
ciats particulars:
L’enunciat ‘els corbs són negres’ no estarà absolutament verificat fins que no observem
tots els corbs que existeixen, els que han existit i els que existiran, cosa certament
improbable d’aconseguir; en termes estrictes es tracta d’una hipòtesi amb un alt grau
de corroboració empírica.
Segons Popper, quan una hipòtesi és falsada, els científics l’abandonen i en
busquen de noves que puguin ser corroborades mitjançant experiments o
observacions.
L’episodi de la generació espontània invalida de manera taxativa la
imatge popperiana de la ciència. Si Pasteur hagués seguit un precepte
semblant al falsacionisme, no hauria pogut defensar la seva postura
enfront del resultats experimentals (tant seus com de Pouchet).
Abans d’abandonar la seva posició, Pasteur va preferir en tot
moment suposar l’existència de fonts d’error desconegudes en els
experiments.
Objeccions semblants s’hi poden esgrimir per a la resta de versions del
mètode científic proposades des de la filosofia. Aquestes caracteritzacions
ens aboquen a la indesitjable (o absurda) obligació de titllar d’acientífics
molts episodis estel·lars de la història de la ciència. Dit d’una altra manera,
si els científics en qüestió haguessin seguit les pautes del “mètode cientí-
fic”, no haurien pogut contribuir com ho van fer al progrés del coneixe-
ment científic.
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 232 Teoria del coneixement
... està en part motivat pel seu
ideari polític anticomunista.
Popper volia caracteritzar el
mètode científic de manera
que perspectives com ara el
marxisme i la psicoanàlisi
fossin considerades no
científiques. Popper continua
essent, malgrat l’obsolescència
de la seva teoria de la ciència,
molt popular entre els polítics
defensors del neoliberalisme.
El falsacionisme
de Popper...