quan el resultat obtingut és el que ells defensen i/o esperen. Ens trobem al bell
mig del cercle viciós: per saber si la generació espontània existeix, hem de
saber si els experiments que la proven estan ben fets; però per saber si els expe-
riments estan fets correctament hem de saber quin hauria d’ésser el seu resul-
tat correcte; per saber això, però, hauríem de saber si la generació espontània
es produeix o no. En termes abstractes:
“Quan hi ha desacord sobre com és un experiment realitzat competentment, el debat que
segueix és coextensiu amb el debat sobre quin és el resultat correcte de l’experiment. La
clausura del debat sobre la competència és el ‘descobriment’ o ‘no descobriment’ d’un
nou fenomen.”
H.M. Collins. Changing Order. Replication and Induction in Scientific Practice. Chicago: Uni-
versity of Chicago Press. (1992, pàg. 129).
En el nostre cas, com que la decisió de l’Académie –seguint l’opinió de Pas-
teur– va decidir que els experiments de Pouchet eren incorrectes, la inexistèn-
cia de la generació espontània va quedar establerta.
Si analitzem l’episodi retrospectivament, és a dir, des de l’estat actual de la cièn-
cia, podríem dir que Pasteur va tenir el coratge de mantenir la seva opinió mal-
grat els resultats contraris de certs experiments (alguns, com hem vist, realit-
zats per ell mateix). Si la seva posició, en canvi, no fos l’actual, diríem que va
ser més aviat un exemple d’obcecació recalcitrant davant l’evidència (cosa que
de fet s’aplica sovint a Pouchet).
En qualsevol cas, ha de quedar clar que el refús dels resultats de Pouchet per
part de Pasteur estava basat en prejudicis i no venia dictat per l’evidència. De
la mateixa manera que l’ambient cultural preponderant que va actuar con-
tra Pouchet (i va condicionar la composició de les comissions de l’Acadé-
mie) es recolzava en una posició creacionista contrària a l’evolucionisme;
és a dir, el que avui es considera una heretgia científica.
Tot i això, hom pot pensar que la retirada de Pouchet va estalviar-li un fracàs
que, tard o d’hora, hauria arribat. Hom pot considerar que l’actuació parcial de
l’Académie no va influir en la “conquesta de la veritat”. El problema és que
avui sabem que si l’ampliació del programa experimental que demanava Pou-
chet s’hagués portat a terme, l’Académie i el mateix Pasteur haurien trobat un
seriós entrebanc: les infusions de fenc que feia servir Pouchet contenen una
espora que no es destrueix fàcilment per ebullició. Els experiments subse-
güents haurien recolzat la seva posició!
Els experiments científics no són mai absolutament decisius; són, en can-
vi, inherentment ambigus (estan oberts a diferents interpretacions) i, per
ells mateixos, no acostumen a tancar les controvèrsies de manera tan ràpi-
da i categòrica com ens fa pensar la imatge estàndard de la ciència.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 230 Teoria del coneixement
... és doncs una mala
companya per a l’anàlisi
imparcial de l’activitat
científica. De fet la (mala)
història de la ciència està
sovint escrita des de la
perspectiva dels guanyadors
en les controvèrsies. Aquests
apareixen llavors com a
científics eminents, mentre
que els “perdedors”
esdevenen exemples de mala
conducta científica i de
posicions esbiaixades.
La visió retrospectiva...
... van mostrar, l’any 1876,
que el cicle vital del bacil del
fenc conté una endospora
molt resistent que pot sobre-
viure a l’ebullició i desenvolu-
par-se de la forma normal en
què ho fa el bacil en presència
d’oxigen.
Ferdinand Cohn
i John Tyndall...