• Replicar és problemàtic.
• Les rèpliques d’experiments no són gairebé mai còpies exactes. Per molt que
un científic s’hi esmerci sempre hi haurà diferències residuals entre l’origi-
nal i la còpia (per començar, el temps i el lloc seran diferents). Si el resultat
de la còpia és diferent al de l’original, les diferències residuals podran ésser
utilitzades com a causes d’error.
D’altra banda, les rèpliques acostumen a ésser una font de desacord entre els
científics. En el cas de la generació espontània hem vist com part de la con-
trovèrsia gira al voltant dels experiments que Pouchet va intentar reproduir.
Recordem que la resposta de Pasteur als primers experiments de Pouchet va ser
sospitar la presència d’alguna font –llavors indeterminada– de contaminació.
Els partidaris de la generació espontània, per la seva banda, consideraven que
els experiments dels seus contraris tampoc no eren correctes perquè l’aire s’ha-
via filtrat amb mitjans massa corrosius.
Episodis com aquest han mogut els investigadors del PER a afirmar que:
“El funcionament correcte d’un aparell, de parts d’un aparell o de l’experimentador es
defineix per llur capacitat de produir el resultat experimental correcte. No s’han pogut
trobar d’altres indicadors [...]. Quan el criteri normal –el resultat correcte– no està dispo-
nible, els científics dissenteixen sobre quins experiments són fets de forma competent.”
H.M. Collins. Changing Order. Replication and Induction in Scientific Practice. Chicago: Uni-
versity of Chicago Press. (1992, pàg. 129).
Els científics consideren un experiment ben fet quan produeix el resul-
tat que consideren correcte. Aquesta paradoxa ha estat anomenada el
cercle viciós de l’experimentador (experimeter’s regress) ja que implica
que l’avaluació dels resultats d’un experiment no és independent de
l’avaluació de l’experiment mateix. Es produeix una interdependència
clara entre els resultats i la competència experimental.
Els arguments que hem observat en el nostre cas d’estudi són exemples arque-
típics d’aquest fenomen. Els podem ordenar en la taula següent:
Observem, doncs, que els científics involucrats en aquesta controvèrsia ten-
deixen a considerar que un experiment ha estat portat a terme correctament
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 229 Teoria del coneixement
“Jo sentiria una mena de
ridícul construint una còpia
exacta perquè la gent diria: bé,
és això; només una còpia, no
hi ha cap idea.”
H.M. Collins (1975,
pàg. 146).
En paraules d'un científic:
No es produeix putrefacció
Es produeix
putrefacció
Experiment incorrecte;
aire contaminat. Experiment correcte. No exis-
teix la generació espontània.
Experiment correcte.
Existeix la generació
espontània
Experiment incorrecte: aire
massa purificat
Resultats
Experimentador
Pasteur
Pouchet