pel veredicte de les comissions de l’Académie des Sciences de París. En el cas de
la generació espontània l’Académie va nomenar, de fet, dues comissions.
La composició de la primera de les comissions, que va actuar abans dels experi-
ments de Pouchet als Pirineus, no va ser d’antuvi gaire favorable al metge de
Rouen. Dos dels seus membres ja havien respost negativament als experi-
ments de Pouchet i la resta eren coneguts oposants de la generació espontània.
Pouchet va decidir retirar-se de la competició i Pasteur va guanyar el premi.
La segona comissió es va constituir per a jutjar els experiments de Pouchet als
Pirineus. Els membres d’aquesta segona comissió, com els de la primera, tampoc
eren d’entrada gaire favorables a les tesis de Pouchet. A més, consideraven que la
qüestió ja havia quedat dirimida i veien els nous experiments de Pouchet com
una mena de provocació. De fet, van fer declaracions públiques, abans d’exami-
nar-ne les dades, on es decantaven clarament per la posició de Pasteur.
Pouchet va intentar ampliar el programa experimental perquè es fessin noves
proves, però Pasteur insistia que la prova només havia de dependre de si una
mínima quantitat d’aire produïa sempre putrefacció. Com que Pouchet no va
poder canviar les condicions de la prova, i, veient els prejudicis de la comissió,
ja no tenia esperances d’un judici imparcial, va decidir retirar-se un cop més de
la competició.
4.1.3. Conclusions
Les conclusions que es poden extraure d’aquest episodi –i que es recolzen
òbviament en altres estudis de cas similars portats a terme des del PER– poden
agrupar-se en quatre apartats bàsics:
1) Replicació i cercle viciós de l’experimentador
La replicació d’experiments i resultats ha estat considerada tradicionalment un
dels elements més característics de l’activitat científica. Sovint s’ha dit que el que
distingeix un resultat o fenomen científic dels objectes o fenòmens no científics és
precisament la possibilitat de reproduir-lo en diferents coordenades d’espai i
temps, per part d’investigadors diferents. D’acord amb aquesta idea, acostumem a
pensar que la correcció d’un experiment científic o dels seus resultats ve donada
pel fet que altres científics puguin repetir l’experiment i obtenir les mateixes dades.
Tanmateix, una de les primeres troballes del PER és que de fet la majoria d’ex-
periments científics no es repliquen mai. Hi ha dues raons principals:
• Replicar sembla poc rendible.
• Si un científic fa una rèplica d’un experiment d’un altre científic i troba el mateix
resultat, no guanyarà excessiu crèdit per la tasca d’haver-ne fet una còpia.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 228 Teoria del coneixement
El massís de la Maladeta.
... a la Maladeta no van ser
ben rebuts a l’Académie des
Sciences de Paris.
Els experiments
de Pouchet...