Pouchet va escriure a Pasteur per comunicar-li els resultats dels seus experi-
ments. La resposta de Pasteur va ser dubtar de la cura posada en l’execució dels
experiments:
“... en sus recientes experimentos ha introducido inintencionadamente aire común [con-
taminado], de modo que las conclusiones a las que usted ha llegado no están fundadas en
hechos de irreprochable exactitud.”
J. Farley; G.L. Geison, “Ciencia, política y generación espontánea en la Francia del XIX: el
debate entre Pasteur y Pouchet”. A: C. Solís. Razones e intereses (1994, pàg. 240).
Més tard Pasteur va dir que el que contaminava aquests experiments no era
l’aire ni la infusió, sinó els gèrmens que es trobaven a la superfície del mercuri.
De fet, ell mateix havia fet experiments utilitzant mercuri però només van
donar el resultat esperat (absència de putrefacció) en un 10% dels casos. Tot i
que llavors Pasteur no coneixia la font de contaminació, va decidir no accep-
tar els resultats com a evidència en favor de la generació espontània i ni tan
sols els va publicar:
“... no publiqué esos experimentos porque las consecuencias que era necesario extraer de
ellos eran demasiado graves como para que no sospechase que podía haber alguna causa
oculta de error a pesar del cuidado que había tenido en hacerlos irreprochables.”
J. Farley; G.L. Geison, “Ciencia, política y generación espontánea en la Francia del XIX: el
debate entre Pasteur y Pouchet”. A: C. Solís. Razones e intereses (1994, pàg. 254).
2) L’aire pur de la muntanya
Pasteur va iniciar llavors un nou tipus d’experiment. Va preparar infusions de
llevat, va segellar els colls dels matrassos al foc i els va portar a llocs diversos.
En arribar a cada lloc, Pasteur trencava els colls dels matrassos amb unes pin-
ces llargues, esterilitzades prèviament amb foc, mentre els aguantava per sobre
del seu cap per evitar la contaminació de la seva roba i el seu alè. Llavors deixa-
va entrar l’aire i tornava a segellar els colls amb una flama.
Amb aquest nou programa experimental, Pasteur va comprovar que la majoria
de recipients exposats a l’aire d’alçades baixes iniciaven el procés de putrefac-
ció, mentre que dels vint exposats a l’ambient d’una glacera dels Alps, a 2.000
m d’alçada, només un se'n va veure afectat.
L’any 1863, Pouchet va viatjar als Pirineus, en concret al massís de la Malade-
ta, per a reproduir els experiments de Pasteur. En el seu cas, però, dels vuit reci-
pients exposats, tots en van quedar afectats. Pouchet afirmava que havia
seguit les recomenacions de Pasteur, tret que, en comptes de pinces, va fer ser-
vir una llima escalfada per a obrir els matrassos. Semblava, doncs, que fins i tot
en presència d’aire pur, la generació espontània tenia lloc.
3) Tribunals científics
Tot i que ara ens pot semblar estrany, al segle XIX, en l’estructura altament cen-
tralitzada de l’Estat francès, les controvèrsies científiques es tancaven sovint
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 227 Teoria del coneixement
Per a un tractament
sociològic excel·lent d’aquest
episodi vegeu el capítol 4 de:
Collins, H.M.; Pinch, T.J.
(1996). El Golem. Lo que todos
deberían saber sobre la ciencia.
Madrid: Crítica.
Latour, B. (1991). “Pasteur
y Pouchet: heterogénesis de
la historia de las ciencias”
(pàg. 477-501). A: Michel
Serres (ed.). Historia de las
ciencias. Barcelona: Cátedra.
Lectures recomanades