b) Les qüestions tècniques plantejades no requereixen grans coneixements
científics previs.
c) La controvèrsia va ultrapassar ràpidament els límits de les institucions cien-
tífiques i va esdevenir pública.
4.1.2. La controvèrsia sobre la generació espontània
Durant la segona meitat del segle XIX la qüestió de l’origen de la vida es va plan-
tejar, amb especial insistència, entre la comunitat científica francesa. La pregunta
bàsica era si podia sorgir vida nova a partir de matèria inerta. És a dir, quan un tros
de carn comença a podrir-se i hi apareixen petits organismes ¿és perquè s’ha con-
taminat amb formes de vida preexistents a l’ambient?, o en canvi ¿és perquè la
vida pot néixer en un brou de cultiu prou ric? Els partidaris de la darrera opció
eren els defensors de la teoria de la generació espontània, una doctrina segons la
qual la vida podia brollar en circumstàncies adequades a partir de matèria morta.
Què en pensem ara?
Hem de fer notar que en un cert sentit la resposta que els biòlegs actuals donen a aquesta
pregunta és positiva: les primeres cèl·lules es van formar a partir d’una sèrie de reaccions
químiques que van convertir els polímers existents en el mar primitiu, en molècules amb
capacitat d’autoreplicar-se. Tanmateix, avui pensem que aquest fet es va produir una sola
vegada, per atzar i en condicions molt peculiars i difícilment repetibles. Els autors que en
el segle XIX responien afirmativament a la pregunta, en canvi, pensaven que el fenomen
es produïa constantment i en períodes de temps molt curts (minuts o hores). La posició
actual és doncs que la vida només pot formar-se a partir de la vida, mitjançant la repro-
ducció.
La controvèrsia sobre l’origen de la vida, però, no es va restringir al
medi científic. En la França del XIX es tractava d’un tema amb profundes
implicacions polítiques i religioses: la generació espontània s’associava
amb una postura materialista, ja que se suposava que la matèria era
prou poderosa com per a autoorganitzar-se i generar vida, i consegüent-
ment amb l’ateisme, atès que la intervenció divina en la creació deixa-
va d’ésser necessària.
Les biografies tradicionals de Louis Pasteur (1822-1895) i moltes històries de
la ciència expliquen que l’eminent científic francès, amb uns pocs experi-
ments brillants realitzats a la dècada del 1860, va demostrar de manera inqües-
tionable i taxativa la inexistència de la generació espontània. Pel que sabem
avui en dia, però, l’abandonament de la teoria de la generació espontània no
va ser ni tan ràpid, ni tan directe.
1) Els experiments
Els experiments que es feien servir a l’època per a comprovar la generació
espontània són en principi força senzills. Agafem primer un recipient on fem
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 225 Teoria del coneixement
Per a una descripció més
detallada d’aquest episodi
vegeu:
Farley, J.; Geison, G.L.
(1994). “Ciencia, política y
generación espontánea en la
Francia del XIX: el debate
entre Pasteur y Pouchet”. A:
C. Solís. Razones e intereses
(pàg. 219-264). Barcelona:
Paidós.
Lectura
complementària