nou fenomen, d’un nou objecte o un resultat experimental o teòric. L’expressió
flexibilitat interpretativa fa referència al fet que certes dades o observacions
siguin interpretades de manera diversa per diferents grups de científics. La flexi-
bilitat interpretativa és, doncs, l’origen de les controvèrsies científiques.
Durant aquesta fase l’analista ha de detectar el grup nuclear (core set) de cientí-
fics que intervenen activament en la controvèrsia; la dimensió d’aquest grup
nuclear varia normalment d’uns pocs elements a un màxim de cinquanta indi-
vidus. L’analista haurà d’entrevistar aquests científics i seguir la literatura gene-
rada durant la controvèrsia; ambdues tasques requereixen que l’analista desen-
volupi prèviament un coneixement força profund de la matèria en qüestió.
2) Durant la segona etapa l’analista ha de descriure els mecanismes de clausura
de la controvèrsia, és a dir, els processos que fan minvar la flexibilitat interpre-
tativa fins a arribar a una situació de consens o acord entre els científics. El
mecanismes de clausura són molt diversos i involucren negociacions intenses
i molt complexes sobre els diferents elements de la controvèrsia.
3) En la tercera i última fase l’analista ha de relacionar els mecanismes de clau-
sura observats en la controvèrsia amb elements o processos de la realitat social,
política, cultural o econòmica que l’envolten.
El PER ha donat lloc a un gran nombre d’estudis empírics de cas en
diferents àmbits científics: han estat analitzades controvèrsies cientí-
fiques en astrofísica (ones gravitatòries, neutrins solars), en física apli-
cada (construcció d’emissors de làser, fusió freda), en física teòrica
(teoria de la relativitat, mecànica quàntica), en biologia (comporta-
ment animal, origen de la vida), en psicobiologia (transferència quí-
mica de la memòria), en ciència cognitiva i informàtica (intel·ligència
artificial, sistemes experts), en parapsicologia (vida emocional de les
plantes), etc.
Tot seguit explorarem amb un cert detall un d’aquests casos: la controvèrsia
sobre la generació espontània que va tenir lloc a França, durant el segle
XIX. Aquest episodi ens servirà per entendre l’abast i el fonament empíric de
les principals tesis que han estat formulades des del PER i que en certa
mesura complementen les conclusions del Programa Fort que ja hem exa-
minat.
Tot i que l’estudi de la polèmica sobre la generació espontània no és un estudi
de ciència contemporània –com és usual en el PER–, presenta una sèrie de
característiques que el fan molt útil per als nostres propòsits:
a) Es tracta un episodi estel·lar de la història de la ciència (en part, perquè
involucra un dels científics més eminents de tots els temps: Louis Pasteur).
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 224 Teoria del coneixement
... no ha d’esdevenir
necessàriament un expert en la
matèria científica en qüestió,
però ha d’adquirir una gran
familiaritat amb tots els detalls
tècnics involucrats en la
controvèrsia. Aquesta
competència s’ha d’aconse-
guir, si les condicions ho
permeten, mitjançant
l’observació participant: un
mètode de recerca antropolò-
gic on l’analista s’integra –se
socialitza– en la vida diària del
col·lectiu que estudia.
L’analista...
Un recull d’alguns d’aquests
estudis de cas simplificats,
però, es pot trobar a:
Collins, H.M.; Pinch, T.J.
(1996). El Golem. Lo que todos
deberían saber sobre la ciencia.
Madrid: Crítica.
Lectura recomanada