tats a terme pels autors adscrits al PER se centren en el desenvolupament, la
dinàmica, la clausura i els lligams socials i polítics de controvèrsies científi-
ques específiques.
Les controvèrsies científiques –que, per cert, són molt més freqüents del que so-
vint hom pensa– són una porta d’accés privilegiat a la ciència si, com és el cas amb
l’SCC, el que ens preocupa és analitzar la variabilitat del coneixement científic.
Durant les controvèrsies, l’analista extern pot observar versions alterna-
tives i de vegades contradictòries de certs fets, observacions o resultats
experimentals. D’altra banda, en un període de controvèrsia els cientí-
fics involucrats examinen les dades, els procediments i les argumenta-
cions dels contraris amb extrema minuciositat. Això permet que l’ana-
lista tingui accés a tota una sèrie de supòsits, convencions o hipòtesis
que, en condicions normals –de consens– resten implícites o amagades.
Les controvèrsies científiques es poden dividir en dos tipus fonamentals:
1) Controvèrsies científiques internes
Són aquelles que tenen lloc només entre els especialistes i, consegüentment,
es desenvolupen en els fòrums oficials de la comunitat científica (congressos,
seminaris, publicacions periòdiques, etc.).
2) Controvèrsies científiques públiques
Són aquelles que deixen els fòrums oficials de la ciència i abasten mitjans i ins-
titucions no científiques –com poden ser els mitjans de comunicació, els par-
laments, sindicats o associacions de consumidors o afectats.
Tanmateix, hem de tenir present que les controvèrsies científiques poden pas-
sar al llarg del temps per ambdós estats. La controvèrsia sobre l’existència de
vida extraterrestre a la Terra (homenots verds, OVNIS, etc.) és fonamental-
ment pública (és a dir, oficiosa), tot i que de tant en tant rep intervencions
(negatives) dels fòrums oficials. La controvèrsia sobre la generació espontània
–que examinarem més endavant– va ser en un principi interna, però amb el
temps esdevingué pública.
4.1.1. Principis metodològics bàsics
El PER estructura la seva metodologia d’anàlisi empírica de casos en tres fases:
1) L’objectiu de la primera fase d’un estudi de cas en el PER és mostrar la flexi-
bilitat interpretativa d’una troballa científica que pot ser la descoberta d’un
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 223 Teoria del coneixement
... és la que s’ha desenvolupat
a l’entorn de l’escalfament
global del planeta i de l’efecte
de la contaminació sobre el
clima.
Exemple de controvèrsia
científica pública...
L’obra clàssica del principal
instigador del PER és:
Collins, H. M. (1992).
Changing Order. Replication
and Induction in Scientific
Practice. Chicago: University
of Chicago Press.
Lectura
complementària
... és la que es produeix
actualment entre els sismòlegs
sobre si el nucli sòlid de la Terra
gira més de pressa que el
planeta.
Exemple de controvèrsia
científica interna...