Malgrat la seva diversitat, totes aquestes perspectives comparteixen certs trets
comuns que les diferencien del Programa Fort i de les orientacions clàssiques
en la sociologia del coneixement.
Metodològicament, el Programa Fort desenvolupa un model de congruència:
l’objectiu de l’anàlisi és establir isomorfismes o semblances entre interessos
socials (entesos com a objectius de certs col·lectius) i les creences dels cientí-
fics (individus que pertanyen o tenen relació amb aquests col·lectius). Es trac-
ta, doncs, de trobar correlacions entre factors macrosocials (com ara les clas-
ses socials) i les declaracions cognitives dels científics.
Un problema d’aquesta estratègia és que sovint no arriba a precisar la for-
ma concreta en què els interessos incideixen en els objectes cognitius. Per
a aconseguir aquest objectiu, és a dir, la descripció detallada dels proces-
sos de constitució social del coneixement científic, les noves perspectives
han adoptat una aproximació microsociològica. L’èmfasi es posa llavors
en les accions i interaccions entre els actors i en les estratègies de cons-
trucció del significat, en comptes de posar-la en les grans estructures o
institucions socials.
A continuació explorarem quatre d’aquestes noves perspectives en l’SCC que
han estat particularment importants en la configuració de la nova imatge de la
ciència: el Programa Empíric del Relativisme, els estudis de laboratori, l’anàlisi
del discurs i la teoria de l’actor-xarxa.
4.1. El Programa Empíric del Relativisme (PER)
El Programa Empíric del Relativisme (PER) es recolza especialment en els prin-
cipis d’imparcialitat i simetria del Programa Fort. Es decanta per l’estudi de
casos contemporanis, més que històrics. Els episodis de ciència contemporà-
nia permeten un contacte directe amb els protagonistes (mitjançant entrevis-
tes), un seguiment més acurat de les comunicacions –tant formals com infor-
mals entre els científics–, i una millor apreciació del context social i polític de
les activitats científiques.
El PER centra les seves anàlisis en els processos de disseny, realització, replicació
i avaluació d’experiments, cosa que es considera sovint el nucli de l’activitat
científica. Igualment para especial atenció en les pseudociències o ciències mar-
ginals –com la parapsicologia– per tal d’esbrinar quines característiques
socials o metodològiques d’aquestes disciplines les fan ésser considerades no
científiques.
Però sens dubte el tret diferencial de les anàlisis empíriques del PER és l’atenció
prioritària a les controvèrsies científiques. La majoria dels estudis de cas por-
!
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 222 Teoria del coneixement
... és un exemple paradigmàtic
d’anàlisi de congruència.
El cas de la frenologia...
... es poden considerar el
marxisme, el funcionalisme
i la teoria de sistemes.
Teories
macrosociològiques...
... són l’interaccionisme
simbòlic, l’etnometodologia
o la teoria de l’intercanvi.
Teories
microsociològiques...
Per a una introducció al
PER feta pel seu màxim
representant vegeu:
Collins, H.M. (1997). “Un
programa empírico del relati-
vismo en sociología del
conocimiento científico”.
A: González García, Marta I.;
López Cerezo, José A.; Luján
López, José L. (eds.). Ciencia,
Tecnología y Sociedad : lecturas
seleccionadas (pàg. 49-66).
Barcelona: Ariel.
Lectura recomanada
Conferència científica.