El Programa Fort trenca radicalment amb aquesta distinció: el context
de descobriment –i amb ell els factors socials que el constitueixen–
influeix en el context de justificació. Els criteris racionals de justificació
científica als quals dóna suport la filosofia no són independents del
context, ni supraculturals. Dit d’una altra manera, l’avaluació d’una
hipòtesi o teoria científica no és independent del seu procés de produc-
ció –com hem vist clarament en el cas de la frenologia.
La postura naturalista de l’SCC ve donada precisament per la legitimitat d’ence-
tar estudis empírics dels processos d’avaluació del coneixement científic i no sola-
ment dels processos creatius o d’invenció. Tots els elements de la ciència es consi-
deren fenòmens naturals pel fet que poden ser analitzats empíricament.
4. Sociologia del coneixement científic (II):
la perspectiva microsocial
El Programa Fort ha estat l’esforç pioner en el desenvolupament d’un verita-
ble estudi social del coneixement científic. Durant les darreres tres dècades,
però, s’han configurat alguns programes de recerca que, tot i que estan empa-
rentats amb el Programa Fort, han proposat noves estratègies tant teòriques
com metodològiques per a desenvolupar la sociologia del coneixement cien-
tífic. Les noves perspectives aparegudes es poden considerar com a intents de
complementar o, fins i tot, d’aprofundir les anàlisis dutes a terme per l’Escola
d’Edimburg. Tanmateix, en alguns casos s’han replantejat alguns del supòsits
principals del Programa Fort.
Bàsicament s’hi poden trobar les perspectives o programes de recerca següents:
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 221 Teoria del coneixement
Una conseqüència polèmica
del Programa Fort és, doncs,
que posa fi a la convivència
pacífica entre filosofia i
sociologia de la ciència.
L’anàlisi del contingut de la
ciència deixa de ser privilegi
dels filòsofs de la ciència per
esdevenir part de la tasca
sociològica. De fet és la
mateixa separació absoluta
entre epistemologia i
sociologia el que es posa en
qüestió.
Epistemologia i sociologia
Per aun breu repàs a totes
aquestes perspectives i a la
seva relació amb el Programa
Fort vegeu:
González de la Fe, T.;
Sánchez Navarro, J. (1988).
“Las sociologías del conoci-
miento científico”. REIS, 43:
75-124.
Lectura
complementària
Programa empíric
del relativisme Centrat en l’estudi de
controvèrsies científiques Harry Collins, Trevor Pinic
i Andrew Pickering
Estudis de laboratori
(laboratory studies)També anomenats etnografies de la
ciència o antropologia de la ciència.
Centrats en l’observació participant
d’activitats científiques en laboratoris
Bruno Latour i Karin Knorr-
Cetina
Anàlisi
del discurs científic Estudi del discurs formal i informal
dels científics Michael Mulkay i Nigel
Gilbert
Teoria
de l’actor-xarxa
(actor-network theory)
Anàlisi de l’activitat científica basada
en un tractament simètric dels
actors humans i no humans
Bruno Latour, Michel Callon
i John Law
Etnometodologia
de l’activitat
científica
Anàlisi minuciosa de les activitats
pràctiques i argumentatives
quotidianes en la ciència
Michael Lynch i Harold
Garfinkel
Programa reflexiu Desenvolupa el principi de reflexi-
vilitat del Programa Fort i un estudi
de les tècniques de representació
Steve Woolgar i Malcom
Ashmore
Programa
o perspectiva Descripció Autors més destacats
... és un corrent sociològic
contemporani que s’interessa
per l’anàlisi dels mètodes que
la gent fa servir per a explicar
i donar sentit a les seves
activitats, i a les dels altres. La
idea central és que l’ordre i el
sentit són productes de la
interacció social i no a
l’inrevés.
L’etnometodologia...