això precisament és el que en principi tots comparteixen. L’argument és anà-
leg al que utilitzaria un psicòleg en aquest cas: per a explicar els diferents
perfils psicològics de dos bessons univitel·lins no podem apel·lar al seu
genotip, perquè precisament és allò que és compartit pels dos individus. En
paraules de Barnes i Bloor:
“La conclusió general és que la realitat és, al cap i a la fi, un factor comú en totes les res-
postes cognitives extraordinàriament diferents que la humanitat produeix per a ella.
Essent un factor comú, no és un candidat prometedor per presentar-lo com a explicació
d’aquesta variació.”
B. Barnes i D. Bloor. “Relativismo, racionalismo y sociología del conocimiento”. A: Gon-
zález García, Marta I.; López Cerezo, José A.; Luján López, José L. (eds.). Ciencia, Tecnolo-
gía y Sociedad: lecturas seleccionadas (1997, pàg. 36).
El relativisme metodològic és fonamentalment una prescripció pràctica que
mou l’analista a trobar les causes locals i específiques de tota creença –amb
independència de la seva veritat o falsedat–. En la mesura que un programa de
recerca empíric que segueixi aquest precepte sigui fructífer –com sembla ser el
cas amb el Programa Fort– guanyarem evidència empírica a favor d’una forma
de relativisme epistemològic.
Aquesta forma de relativisme epistemològic estableix que no hi ha crite-
ris universals i absoluts que garanteixin la veritat o la racionalitat del
coneixement. Aquests criteris són sempre revisables i relatius a comuni-
tats, èpoques i contextos concrets. Els mateixos mètodes, normes i
valors que guien l’activitat científica varien històricament i entre dife-
rents comunitats, disciplines o grups de científics.
4) Naturalisme
La distinció entre context de descobriment icontext de justificació ha estat,
durant molt de temps, una de les bases més sòlides de la filosofia de la ciència
tradicional. El context de descobriment agrupa tot allò rellevant per a la com-
prensió de la invenció o producció d’una hipòtesi. El context de justificació,
en canvi, es refereix als processos pels quals la hipòtesi és acceptada o conside-
rada demostrada o corroborada.
Per als filòsofs de la ciència neopositivistes o racionalistes al context de desco-
briment intervenen factors psicològics, socials o històrics, mentre que la justi-
ficació és un procés purament racional i lògic. La distinció, per tant, serveix
per establir una divisió del treball en l’estudi de la ciència; mentre que els
estudis historiogràfics, sociològics o psicològics ajuden a comprendre el con-
text de descobriment, tot ells són irrellevants per a l’anàlisi del context de jus-
tificació. Aquest és només accessible a la recerca epistemològica pròpia de la
filosofia de la ciència.
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 220 Teoria del coneixement
Podeu consultar l’article de:
Barnes, B.; Bloor, D. (1997).
“Relativismo, racionalismo
y sociología del conocimien-
to”. A: González García,
Marta I.; López Cerezo,
José A.; Luján López, José L.
(eds.). Ciencia, Tecnología y
Sociedad: lecturas seleccionadas
(pàg. 27-48). Barcelona: Ariel.
Lectura recomanada
... va ser formulada pel
neopositivista Hans
Reichenbach (1891-1953).
Més recentment, Karl Popper
(1902-1994) ha estat un dels
seus defensors més fervents.
La distinció entre aquests
contextos...