2) Radicalitat
El Programa Fort és considerat sovint com una perspectiva radical sobre la
ciència. La seva radicalitat rau, en part, en el caràcter fortament antiintuïtiu i
contrari al “sentit comú” de les seves asseveracions. Això, però, es pot inter-
pretar com una prova del profund arrelament popular de les idees tradicionals
sobre la ciència.
La radicalitat de l’SCC es pot copsar també en l’abast del seu programa de
recerca empírica. No sols han estat objecte d’anàlisi les ciències naturals, sinó
que també ho han estat les anomenades ciències formals: la matemàtica i la
lògica. En aquest àmbit, l’estudi sociològic del Programa Fort sembla especial-
ment intempestiu, ja que tradicionalment la veritat de les proposicions
matemàtiques i lògiques ha estat entesa com independent, no tan sols del
context social sinó dels mateixos subjectes cognoscents. Les veritats logicoma-
temàtiques han estat considerades com a autoevidents.
Des del punt de vista de l’SCC, però, cap forma de coneixement és autoevident
o s’imposa simplement al subjecte. Proposicions com ‘2 + 2 = 4’ o ‘1 és un
nombre senar’ són també objectes legítims d’investigació sociològica: podem
preguntar-nos quina mena de condicions històriques o socials estableixen
aquestes proposicions com a vertaderes. En aquests casos concrets, per exem-
ple, haurem de tenir present que es tracta de proposicions que no es conside-
ren vertaderes en certs contextos (en la suma de vectors, la primera; o per als
matemàtics grecs, la segona) i que les seves demostracions han estat sovint
qüestionades (especialment en el cas de la primera). El mateix es pot plantejar
en el cas de les regles de raonament lògic que, com és sabut, també han experi-
mentat canvis històrics importants.
3) Relativisme
El Programa Fort proporciona evidència a favor d’una teoria relativista del
coneixement. Aquesta teoria, però, s’ha de diferenciar de les versions banals
del relativisme que es basen en una forma grollera de principi d’equivalència
general: “totes les idees, creences o teories són igualment falses” (o igualment
vertaderes) o “tot és relatiu”. Aquestes afirmacions presenten problemes tèc-
nics de difícil solució: des de la inconsistència a l’autorefutació.
Tampoc no s’ha de confondre el relativisme del Programa Fort amb una forma
de relativisme ontològic (“la realitat no existeix”). El relativisme ontològic és
una posició purament metafísica, no corroborable empíricament i que no té
conseqüències pràctiques remarcables.
El relativisme que afavoreix el Programa Fort és de caire metodològic. Per
tal d’explicar les variacions en les diferents representacions del món que
construeixen els científics d’una mateixa època o d’èpoques distintes, està
clar que no podem apel·lar com a causa al món (la realitat, la natura), ja que
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 219 Teoria del coneixement
Una discussió del tractament
sociològic de la lògica i la
matemàtica es pot trobar a:
Bloor, D. (1994).
“Wittgenstein y Mannheim
sobre la sociología de las
matemáticas”. A: Iranzo,
J.M.; Blanco, R.; Gónzalez de
la Fe, T.; Torres, C.; Cotillo, A.
(coord.). Sociología de la cien-
cia y la tecnología (pàg. 99-
114). Madrid: CSIC.
Lectura
complementària
Sobre aquest tema és
interessant l’article:
Bloor, D. (1993). “¿Qué
puede decir el sociólogo del
conocimiento de 2 + 2 = 4?”.
A: Política y Sociedad, 14/15
(pàg. 67-75).
Lectura recomanada
Si algú afirma que “totes
les teories són igualment
vertaderes” es troba amb el
desagradable trencaclosques
d’explicar com poden ser
“igualment vertaderes” teories
contradictòries. Si algú afirma
que “totes les idees són
igualment falses” ha d’assumir
la falsedat de la seva pròpia
afirmació (això és una versió
de la famosa paradoxa del
mentider).
Relativisme groller