seva pràctica científica. Aquests científics no van prendre posicions en
la controvèrsia sobre la frenologia malgrat el que observaven; ans al
contrari, allò que veien estava estructurat per la seva posició en la con-
trovèrsia.
3.2.3. Les conseqüències del Programa Fort
Podem agrupar les conseqüències teòriques més importants del Programa Fort
en les categories següents:
1) Constructivisme social
Els nombrosos estudis de cas subministrats pels sociòlegs del coneixement
científic en les tres últimes dècades, han esdevingut un imponent corpus
d’evidència empírica a favor de les tesis del Programa Fort. En termes generals,
aquests estudis donen suport a la idea que tot coneixement –inclòs el cientí-
fic– es produeix en un context social poblat per interessos de diversa mena,
que acaben configurant-lo significativament.
A voltes, com en el cas dels frenòlegs que acabem de revisar, la producció de
coneixement està determinada directament pels interessos polítics dels
participants. D’altres vegades, en canvi, els interessos actuen indirecta-
ment promovent determinades línies de recerca. Alguns metges, per exem-
ple, es van oposar a la frenologia no pel desacord amb la teoria de les fun-
cions cerebrals, sinó perquè amenaçava de dotar de capacitat diagnòstica
als amateurs.
Tanmateix, són els primers casos els que tenen una significació més
trasbalsadora per a la imatge tradicional de la ciència. Es tracta d’episo-
dis on el medi social no solament selecciona o potencia determinades
línies de recerca –quelcom acceptable des de la imatge estàndard–, sinó
que de fet intervé en el nucli mateix de l’activitat científica (en el cas de
la frenologia, en les observacions i l’avaluació de l’evidència empírica).
Aquests fenòmens són els que permeten afirmar que el coneixement
científic està construït socialment.
Considerar, però, una instància de coneixement com a construcció social no
vol dir titllar-la de falsa. L’SCC considera construccions socials tant el conei-
xement vertader com el fals. L’anàlisi sociològica d’un exemple concret de
coneixement científic no s’ha d’interpretar com una mena de campanya difa-
matòria encoberta contra la seva veritat. En tot cas, és el mateix concepte de
veritat el que potser adquireix un nou significat.
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 218 Teoria del coneixement
El constructivisme social
soscava els fonaments de la
filosofia de la ciència
tradicional. Hom entén que la
reacció dels filòsofs hagi estat
en alguns casos molt violenta.
Vegeu un exemple a:
Laudan, L. (1981). “The
pseudo-science of science?”.
Philosophy of Social Sciences
(núm. 11, pàg. 173-198).
Lectura
complementària