mies requereixen explicació. El que s’ha d’analitzar és com certes creences
esdevenen veritats o falsedats, productes racionals o irracionals.
Les categories de veritat i falsedat són part del fenomen a estudiar i, per
tant, no es poden fer servir per explicar-lo. Des d’un punt de vista
sociològic són part de l’explanandum i no de l’explanans. L’SCC ha
d’explicar totes les creences independentment de la veritat, falsedat,
racionalitat o irracionalitat.
3) Simetria
L’SCC serà simètrica en les formes d’explicació. S’utilitzarà el mateix tipus de
causes per explicar tant el coneixement fals com el vertader.
El principi de simetria és potser el més important i el més controvertit.
Va adreçat explícitament contra l’estratègia de la sociologia de l’error,
omnipresent a l’estudi tradicional de la ciència. Segons aquesta estratè-
gia, mentre que el coneixement fals és causat per factors externs
(socials, psicològics, etc.), el coneixement vertader, en canvi, és fona-
mentalment quelcom no causat, ja que s’entén com un producte
automàtic de la raó o del mètode científic.
De la mateixa manera que el físic explica el moviment de tots els cossos celes-
tes apel·lant a les mateixes causes o lleis, el sociòleg ha d’explicar totes les cre-
ences científiques (tant vertaderes com falses) mitjançant el mateix tipus de
causes.
4) Reflexivitat
Els patrons d’explicació de l’SCC podran ser aplicats a l’anàlisi de la mateixa
SCC.
L’SCC és reflexiva: pot ser aplicada a si mateixa. En principi, ha de ser
possible explicar els resultats teòrics de l’SCC amb el mateix repertori de
causes que s’utilitzen per a explicar el coneixement científic natural.
Aquest principi és important perquè estableix que no hi ha cap cas espe-
cial de coneixement que sigui immune al tractament sociològic. Si
l’SCC no fos analitzable mitjançant els seus propis principis, constitui-
ria la seva pròpia refutació (es tractaria d’una forma de coneixement
independent del context social).
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 216 Teoria del coneixement
En la definició o explicació
d’un concepte l’explanandum
és allò que ha de ser explicat
(el terme o concepte);
l’explanans és l’explicació o
definició.
Definició d'explanandum
i explanans