amb èxit una sociologia del coneixement científic en aquestes disciplines, l’em-
presa anàloga en l’economia o la història no representaria en principi cap difi-
cultat afegida.
3.2.1. Els principis metodològics bàsics
La directriu metodològica bàsica del Programa Fort és l’anàlisi de les pràcti-
ques científiques reals. Per oposició a la tradició clàssica en filosofia de la cièn-
cia, centrada quasi exclusivament en l’estudi dels productes acabats de la
ciència (teories, lleis, correlacions, etc.), es tracta ara d’examinar-ne el procés
de producció sencer. Anem doncs de l’èmfasi en la ciència acabada a l’accent
sobre la ciència en acció. Això implica la consideració d’aspectes com ara el
disseny i la replicació dels experiments, la recollida d’observacions, les tècni-
ques i els instruments de mesura o les comunicacions entre els científics.
Una conseqüència d’aquest precepte és la vocació empírica del Progra-
ma Fort. Es considera que qualsevol asseveració sobre la ciència, sobre la
seva naturalesa o sobre els seus lligams amb altres institucions socials
s’ha de recolzar amb dades i estudis empírics sobre les pràctiques reals, i
no amb especulacions normatives sobre la naturalesa humana o sobre
l’argumentació lògica.
A més d’aquestes consideracions metodològiques generals, però, el Programa
Fort es defineix per quatre principis bàsics de caire més específic, exposats
canònicament per David Bloor:
1) Causalitat
L’SCC ha de proporcionar explicacions causals de les “creences” científiques, és
a dir, ha de trobar quines són les condicions perquè una afirmació acabi essent
considerada com a coneixement científic. Les causes o condicions que el
sociòleg utilitzarà per a desenvolupar aquesta tasca podran ser diverses
(socials, econòmiques, polítiques, psicològiques, etc.).
El principi de causalitat estableix que l’SCC ha de seguir la mateixa
estratègia que les ciències naturals: explicar fenòmens mitjançant cau-
ses. En aquest cas el fenomen empíric a explicar és el coneixement cien-
tífic. L’SCC es proposa estudiar la ciència científicament.
2) Imparcialitat
L’SCC no ha de triar els objectes d’estudi en funció que siguin vertaders o fal-
sos, racionals o irracionals, èxits o fracassos. Els dos costats d’aquestes dicoto-
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 215 Teoria del coneixement
Aquest article ofereix una
exposició detallada del
Programa Fort i dels seus
principis metodològics:
González de la Fe, T.; Sán-
chez Navarro, J. (1988). “Las
sociologías del conocimiento
científico”. REIS, 43: 75-124.
Lectura recomanada
Trobareu més detalls sobre els
principis metodològics del
Programa Fort al llibre:
Bloor, D. (1976). Knowledge
and Social Imagery. Chicago:
University of Chicago Press.
Lectura recomanada