rents moviments socials sorgits als Estats Units i a Europa van situar la ciència
i la tecnologia al bell mig de les seves crítiques. El moviment pacifista i d’opo-
sició a la guerra del Vietnam, els moviments en defensa del drets civils, els
incipients moviments ecologistes, els feministes i els moviments polítics radi-
cals europeus (des del Maig del 68 fins a l’Autonomia Obrera Italiana) van
incloure la ciència i la tecnologia en les seves agendes reivindicatives. Les acu-
sacions anaven des de la falta de participació democràtica en les decisions que
involucraven la ciència i la tecnologia fins a la subordinació de la recerca als
interessos militars i industrials.
3.1. Els estudis de Ciència, Tecnologia i Societat (CTS)
En el marc d’aquesta crisi social i acadèmica de la imatge estàndard de la cièn-
cia i la tecnologia, van sorgir els anomenats estudis de Ciència, Tecnologia i
Societat (CTS). Els CTS van néixer amb la voluntat d’encetar l’anàlisi interdis-
ciplinar de les relacions entre la ciència i la tecnologia, d’una banda, i els dife-
rents àmbits socials, de l’altra.
Els estudis CTS han experimentat un fort desenvolupament durant les darreres
tres dècades, especialment en els Estats Units i en alguns països europeus. Ori-
ginàriament, un dels objectius bàsics va ser obrir els espais acadèmics tradicio-
nals, com ara la universitat i l’ensenyament secundari, a reflexions polítiques i
ètiques sobre els problemes socials i mediambientals plantejats pel desenvolupa-
ment científic i tecnològic. Un resultat positiu, en aquest sentit, va ser la intro-
ducció d’assignatures sobre aquests temes en els plans d’estudi de moltes carreres
universitats –tant tècniques com humanístiques– i en el currículum de l’educació
secundària. De fet, entre els objectius dels programes CTS hi ha la voluntat d’esta-
blir ponts entre la cultura humanística i la científica.
Amb el pas del temps, però, es va fer palès un cert dèficit analític i teòric en
les perspectives CTS. Tot i que l’esforç de conscienciació sobre la importàn-
cia de les qüestions tractades va donar fruits valuosos –fins i tot a nivell
polític, com ara la creació per part d’alguns governs d’oficines d’avaluació
de tecnologies technology assessment–, molts autors van creure necessari un
aprofundiment més gran en l’anàlisis de les interaccions entre la tecnocièn-
cia i la societat, per tal de fonamentar millor possibles accions polítiques o
reivindicatives.
En especial, la interacció entre societat i tecnociència es tractava sovint
posant l’èmfasi, quasi exclusiu, en l’estudi dels impactes o conseqüèn-
cies socials i ambientals de la ciència i la tecnologia. En termes d’inter-
venció això suggeria que els esforços s’havien de concentrar a esmorteir
els impactes negatius o a adaptar el medi social per a una millor recep-
ció dels productes tecnocientífics.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 213 Teoria del coneixement
... són coneguts
internacionalment amb
l’acrònim STS, de Science,
Technology and Society o de
Science & Technology Studies,
com se’ls coneix també.
Els CTS...
La millor compilació
genèrica de treballs en el
camp dels CTS és:
Jasanoff, S.; Markle, G.;
Petersen, J.; Pinch, T. (eds.).
(1995). Handbook of Science
and Technology Studies.
Londres: Sage.
Lectura recomanada
Vegeu per a un bon repàs de
l’origen i evolució dels CTS:
Cutcliffe, S. H. (1990).
“Ciencia, tecnología y
sociedad: un campo
interdisciplinar”. A: Medina,
M.; Sanmartín, J. (eds.).
Ciencia, tecnología y sociedad
(pàg. 20-41). Barcelona:
Anthropos.
Lectura
complementària
http:// wwwz.ncsu.edu/
ncsu/chass/mets/psts.html