Una forma d’analitzar l’estratificació social a la ciència consisteix a estudiar els
processos de distribució de premis i recompenses. En aquest sentit, l’anàlisi
sociològica de la ciència ha detectat la presència de fenòmens com els següents:
1) L’efecte Mateu
Amb aquesta expressió es vol descriure l’acumulació de reconeixement per a
les contribucions de científics de gran reputació i la negació de la recompensa
esmentada a aquells que encara no han aconseguit distingir-se. Aquest feno-
men té un vessant individual (per exemple, la probabilitat que una ponència
escrita per un científic eminent sigui publicada i rebi una certa atenció és més
gran que si la mateixa ponència hagués estat escrita per un científic descone-
gut) i un altre institucional o col·lectiu (per exemple, els centres de recerca més
eminents tenen més facilitat per aplegar recursos i ajuts que els centres que
encara no han destacat).
Un exemple de l’efecte Mateu
Al final del segle passat lord Rayleigh era una autoritat reconeguda en física. Va presentar una
comunicació en un congrés de l’Associació Britànica per a la Ciència, però per error el seu
nom no va aparèixer a la ponència i va ser rebutjada amb l’argument que no tenia sentit.
Quan es va conèixer qui era l’autor, la comunicació va ser acceptada immediatament.
2) El fenomen de la butaca 41
Aquesta expressió fa referència al fet que només 40 persones poden compon-
dre l’Académie des Sciences francesa. En termes generals, es pot dir que molts
científics no han rebut ni rebran mai cap premi o distinció, malgrat que hagin
contribuït amb els seus treballs al desenvolupament científic tant o més que
alguns que sí que han estat recompensats. Els llocs d’excel·lència són limitats.
2. Coneixement científic i context social
2.1. Ciència i sociologia clàssica del coneixement
L’interès sociològic per una institució o fenomen es basa en la seva relativitat
social. En la mesura que l’estructura de la família, per exemple, varia d’una
societat o època a una altra, podem fer-ne un objecte d’anàlisi sociològica. El
mateix passa amb el coneixement: el fet que les idees i les creences variïn d’un
context social a un altre ha permès als sociòlegs desenvolupar una sociologia
del coneixement.
La sociologia del coneixement es proposa dues tasques bàsiques. D’una
banda, determinar l’abast d’aquestes variacions —fins a quin punt les
idees o creences sobre un àmbit concret són diferents en contextos
socioculturals diversos. D’altra banda, explorar les causes socials
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 208 Teoria del coneixement
El nom d’aquest fenomen ve
donat per aquest passatge de
l’Evangeli segons Sant Mateu:
“Perquè a aquell qui té, li serà
donat, i en tindrà de sobres; i a
qui no té, fins allò que té li serà
pres” (Mateu, 13:12).
L’efecte Mateu
... l’observació: el què és
veritat a una banda dels
Pirineus, és fals a l’altra.
S’atribueix a Pascal...