Les normes de l’ethos científic són la contribució més important feta per
Merton a la sociologia de la ciència. La seva repercussió en investigacions
posteriors ha estat molt gran, tot i que com veurem més endavant des
dels anys setanta molts sociòlegs han formulat crítiques punyents sobre
la funció i, fins i tot, sobre l’existència mateixa d’aquestes normes.
Segons la sociologia de la ciència mertoniana, les normes de l’ethos científic
queden plasmades en diferents trets específics de la institució científica. La
norma de l’universalisme, per exemple, es relaciona sovint amb el sistema de
publicació científic. Es pensa, doncs, que aquest sistema ha estat configurat
amb l’objectiu, entre d’altres, de preservar la norma de la universalitat.
El sistema de publicació científic
El sistema de publicació en la ciència és una de les particularitats més remarcables de la
institució científica. Es tracta d’un sistema exclusiu de la ciència que no hi trobem a cap
altre sistema de coneixement o àmbit cultural. Aquesta especificitat ve donada per la
importància que la publicació de resultats té en la ciència.
Qualsevol troballa científica ha de passar per la sanció –el reconeixement– dels
col·legues. Un descobriment, posem per cas, no arriba a ser-ho pròpiament fins que no és
reconegut per la majoria de científics de l’àrea pertinent. L’acumulació de reconeixement
o credibilitat, d’altra banda, és el que permet a un científic millorar la seva posició dins la
comunitat científica i augmentar les possibilitats d’adquirir recursos per a desenvolupar
noves recerques.
L’eina més important de comunicació pública de resultats en la ciència és l’article cientí-
fic. Els articles es publiquen en revistes científiques especialitzades. El sistema d’avaluació
que segueixen aquestes revistes s’anomena revisió per pars i es basa en tres principis:
•Paritat: els avaluadors dels articles són pars, és a dir, col·legues experts i de prestigi
reconegut en el mateix camp. S’anomenen àrbitres (referees).
•Pluralitat: sempre hi ha més d’un àrbitre (dos, tres o quatre).
•Triple anonimat: 1) els àrbitres no saben qui és l’autor o autors; 2) l’autor o autors no
saben qui són els àrbitres; 3) cada àrbitre no sap qui són la resta d’àrbitres. Això s’ano-
mena revisió cega (blind review).
El procés normal és el següent: els autors envien l’article a l’editor; aquest esborra el
nom dels autors i envia una còpia als àrbitres. Cadascun dels àrbitres examina detingu-
dament l’article i opta raonadament per una d’aquestes possibilitats: a) recomana la
publicació de l’article sense canvis importants; b) recomana la publicació prèvia modifica-
ció de certs elements (afegit de més dades, aclariment d’algun argument, introducció de
més referències, etc.); o c) desaconsella la seva publicació (per la baixa qualitat del treball,
pel poc suport empíric de les hipòtesis defensades, etc.). L’editor rep els informes dels àrbi-
tres i els envia als autors per tal que introdueixin els canvis recomanats. Finalment si l’edi-
tor considera que els autors han realitzat les millores pertinents, l’article serà publicat.
El sistema intenta doncs garantir l’objectivitat dels judicis involucrats de manera que la
qualitat intrínseca dels treballs presentats sigui l’element determinant. És per això que el
sistema de publicació es considera un mecanisme institucional que assegura el compli-
ment de la norma d’universalitat.
Les normes de conducta científica no esgoten, però, l’interès dels sociòlegs
vers la ciència. Un altre tema que ha esdevingut central, especialment per a
Merton i la seva escola, és el de l’estratificació social en la ciència. Aquest
àmbit fa referència a l’existència de relacions jeràrquiques dintre la institució,
és a dir, als mecanismes institucionals que sustenten formes de desigualtat
entre els membres.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 207 Teoria del coneixement
Coberta de la revista “Nature”.
En anglès s’utilitza sovint,
en l’àmbit científic, l’expressió
publish or perish (publicar
o perir) per descriure
irònicament la necessitat
peremptòria d’adquirir
reconeixement mitjançant
la publicació de treballs.
Necessitat de publicar
Tot plegat, des que els autors
envien l’article fins que és
publicat, el procés pot durar
d’un a dos anys.
Decalatge d’un a dos anys