sociòlegs han volgut esbrinar quines són les normes socials pròpies de la institució
científica. El sociòleg funcionalista nordamericà Robert K. Merton va ser el pri-
mer de plantejarse aquest problema durant la dècada dels quaranta.
L’objectiu de Merton era descriure de manera detallada l’ethos científic,
és a dir, el conjunt de normes que guien la conducta dels membres de la
institució científica. Aquestes normes tenen, segons Merton, la doble
finalitat d’assegurar el progrés del coneixement científic i de garantir el
funcionament correcte i la vigència social de la institució científica.
Tot i que l’ethos científic no havia estat codificat de forma explícita enlloc,
Merton va intentar inferir-lo a partir de l’anàlisi dels escrits i les declaracions
dels científics, i també de l’observació d’exemples de la seva conducta profes-
sional. Merton va arribar a la conclusió que els científics segueixen quatre nor-
mes o imperatius institucionals bàsics:
1) Universalisme
Les afirmacions científiques s’han de jutjar segons criteris impersonals (com
ara la seva adequació a l’observació empírica o al coneixement ja establert).
L’acceptació o el rebuig d’una afirmació no es pot fer segons els atributs perso-
nals o socials dels seus defensors.
2) Comunisme
Les troballes científiques són producte de la col·laboració i pertanyen a la
comunitat científica global. L’únic dret que els científics individuals tenen
sobre les seves contribucions és el del reconeixement. Les dades empíriques,
les lleis o les teories són propietat comunal de la institució científica.
3) Desinterès
Els científics no han d’aspirar, mitjançant el seu treball, a més beneficis que la
satisfacció per la feina feta o el reconeixement de la seva contribució al desen-
volupament del coneixement (altres recompenses poden arribar, però la feina
no s’ha de dirigir específicament a la seva consecució). El desinterès es basa en
el caràcter públic i contrastable de la ciència i en la necessitat dels científics de
rendir comptes als seus col·legues.
4) Escepticisme organitzat
Els resultats científics es consideren sempre revisables en funció dels nous
coneixements (noves dades empíriques o noves teories). Qualsevol creença o
afirmació ha de ser examinada segons criteris empírics i lògics. Segons Merton,
no es manté cap distinció entre allò sagrat i allò profà.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 206 Teoria del coneixement
... és considerat el fundador
de la sociologia de la ciència.
És també un dels representants
més destacats de l’orientació
estructural funcionalista en la
sociologia.
Robert K. Merton...
Per conèixer més a fons la
teoria d'aquest autor vegeu:
Merton, R.K. (1980). “Los
imperativos institucionales
de la ciencia”. A: B. Barnes
(ed.). Estudios sobre sociología
de la ciencia (pàg. 64-78).
Madrid: Alianza.
Lectura recomanada
El reconeixement en la
ciència ha estat comparat
amb el capital a l’economia.
De la mateixa manera que
el capital ha de circular
(reinvertir-se) per
revaloritzar-se, els científics
han de reinvertir
constantment el seu reconei-
xement per obtenir-ne més.
Vegeu sobre aquest tema:
Latour, B.; Woolgar, S.
(1995). La vida en el laborato-
rio. La construcción de los
hechos científicos. Madrid:
Alianza; pàg. 217-234.
Lectura
complementària