3. Promoure l’esperit crític envers els discursos i les reflexions sobre la ciència.
4. Entendre, més enllà dels tòpics, el caràcter social de la recerca científica.
5. Conèixer i comparar els mètodes actuals de recerca sobre l’activitat científica.
6. Entendre les profundes implicacions teòriques i pràctiques dels estudis
socials de la ciència.
7. Adquirir la capacitat per a desenvolupar estudis empírics de cas, mitjançant
l’adquisició de les eines conceptuals bàsiques.
1. Sociologia de la ciència
Tradicionalment l’estudi de la ciència ha estat abordat principalment des de
tres disciplines diferents: la història, la filosofia i la sociologia. La història de la
ciència ha estat entesa durant molt de temps com una part de la història de
les idees i, consegüentment, ha centrat la seva atenció en el desenvolupament
de les cosmovisions científiques o, en les versions més superficials, ha esdevin-
gut un recull cronològic dels grans descobriments científics i una successió de
narracions biogràfiques de caire laudatori sobre les vides del grans científics.
La filosofia de la ciència s’ha ocupat bàsicament de les qüestions epistemolò-
giques, és a dir, d’aquelles que tenen a veure amb la validació i justificació del
coneixement científic. La relació entre evidència empírica i hipòtesis teòri-
ques, l’estructura lògica de les teories científiques o els criteris de demarcació
(criteris per a distingir la ciència de la pseudociència) són temes habituals en
les obres dels filòsofs de la ciència.
En canvi, els fenòmens que tradicionalment han tractat els sociòlegs
de la ciència no són de caire epistemològic sinó sociològic. Bàsica-
ment, la sociologia de la ciència estudia la ciència com a institució
social. De la mateixa manera que la família, l’escola o el treball han
estat objecte d’anàlisi sociològica, la ciència pot ser estudiada també
com una institució social on els seus membres –els científics– es com-
porten segons pautes determinades. Igualment, aquesta perspectiva
permet considerar les relacions entre la ciència i altres institucions
socials com ara l’exèrcit, l’estat o la justícia.
1.1. Les normes de la institució científica
La ciència es pot entendre també com una institució social –amb formes específi-
ques d’organització (que, com hem vist, han variat substancialment al llarg de la
història) i amb diferents lligams amb altres institucions–, i per aquesta raó els
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 205 Teoria del coneixement
Els historiadors de la ciència
actuals són força escèptics
respecte a l’existència d’una
veritable “revolució” en la
ciència dels segle XVII. D’una
banda, la ciència del XVII és
un conjunt molt heterogeni
i poc coherent de teories i
pràctiques diverses. D’altra
banda, moltes d’aquestes
teories i tècniques presenten
una certa continuïtat amb els
seus antecessors medievals.
Hi va haver una revolució
científica?