2. Precisament, el caràcter insuportable de determinats ordres socials imposats de manera
autoritària indica que aquests ordres externs no són experimentats com a propis pels qui els
rebutgen i, subjectivament, els experimenten com a arbitraris i absurds, sense direcció ni sen-
tit. En definitiva, un ordre social que no s’hagi interioritzat com a propi no es viu com un
veritable ordre, sinó com a expressió d’un desordre a extingir.
3. La llista que es demana pot incloure des de creences –en el tarot, en la intercessió divina,
en el progrés científic il·limitat, etc.– fins a les confiances bàsiques en les quals descansa la
nostra relació amb el cercle de persones més estimades –en la sinceritat de l’amic o la fidelitat
del company o companya– i també qüestions més senzilles, com ara els gustos musicals o allò
que trobem graciós i divertit. Reflexioneu sobre què passa quan, en una colla, no es compar-
teix aquest món donat per descomptat.
4. En un horòscop no solament es dóna per descomptat que hi ha una influència real dels astres,
sinó unes determinades concepcions d’allò que és la felicitat, l’amor, l’èxit professional.
5. Fromm distingeix una alienació objectiva, que és el resultat de l’explotació econòmica i
que explica la situació de l’individu que no és l’amo del seu propi treball, d’una alienació sub-
jectiva, que, com a conseqüència de la primera, explica que l’individu no s’experimenta a ell
mateix com a factor actiu de captació del món, sinó que és dominat per una falsa consciència
que emmascara l’explotació objectiva en què viu.
6. Les situacions en les quals bevem –al bar, a les festes, prenent cafè, etc.– i allò que ens agra-
da beure mostren generalment que no ho fem pas per satisfer cap necessitat fisiològica, sinó
per convencions socials. Fins al punt que els metges, sovint, han d’acabar recomanant-nos
que beguem aigua...
7. Per anar bé, convé poder mantenir una posició d’observador distanciat. A més, si és un
ritual que coneixem però que el celebra un grup social una mica diferent del nostre, les con-
vencions se’ns faran més clares.
8. Es tracta, sobretot, d’observar les estratègies curioses que es posen al servei de la recerca
d’acords, amb l’objectiu de mantenir la cohesió del grup. I també d’observar què passa quan
apareixen desacords i com es recondueixen per a evitar la ruptura de la situació de consens.
Glossari
Alienació: consulteu el subapartat 2.2.
Àmbit finit de significació: consulteu el subapartat 2.4.
Coneixements de recepta: consulteu el subapartat 2.4.
Coneixement de sentit comú: consulteu el subapartat 2.4.
Evidència col·lectiva: consulteu el subapartat 1.3.
Falsa consciència: consulteu el subapartat 2.2.
Ideologia (segons Mannheim): consulteu el subapartat 2.3.
Ideologia (segons Marx): consulteu el subapartat 2.2.
Intel·lectualitat independent: consulteu el subapartat 2.3.
Legitimació: consulteu el subapartat 3.1.
Món de significació: consulteu el subapartat 2.4.
Món implícit o donat per descomptat: consulteu el subapartat 1.3.
Procés d’alternació: consulteu el subapartat 3.2.
Procés de socialització: consulteu el subapartat 3.2.
Procés d’hominització: consulteu el subapartat 3.1.
Procés d’institucionalització: consulteu el subapartat 3.1.
Realitat de la vida quotidiana: consulteu el subapartat 1.3.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 200 Teoria del coneixement