titucions socials i llenguatge és a la base d’un procés de construcció social de
la realitat, entès com la tasca permanent i inacabable d’atribució d’ordre i
sentit a l’experiència individual i a l’activitat humana col·lectiva.
Activitats
1. Ja hem fet referència al documental sobre Noam Chomsky La fàbrica del consens, el qual
podria ser un bon punt de partida per a encarar el mòdul amb els ulls ben oberts. És especial-
ment interessant parar atenció al paper dels mitjans de comunicació a l’hora de fabricar
“coneixement” i de fabricar acord social. Podria ser un bon exercici provar d’estudiar algun
cas proper de vinculació entre premsa i poder, i buscar paral·lelismes amb allò que explica
Chomsky. Penseu en el paper de la premsa en relació amb el terrorisme, o en el paper que va
tenir la premsa durant la transició a la democràcia.
2. Per a reflexionar sobre el problema del relativisme que emergeix tan bon punt es posa de
manifest la profunda interrelació entre coneixement i societat, és molt recomanable que
veieu el documental de James Burke El dia que el món va canviar de la sèrie Worlds Without End.
Una passejada per altres èpoques i per altres cultures, així com una mirada a allò que ha estat i
és l’evolució del coneixement científic, posarà sobre la taula tots els elements per a encetar
una bona discussió.
3. Llegiu el pròleg de Louis Wirth a Ideologia i utopia, de Karl Mannheim. Després, proveu
d’escriure en un parell de pàgines quina és la concepció que l’autor té de l’objectivitat en
ciències socials, i en què difereix de la que habitualment s’ha considerat pròpia de les ciències
de la naturalesa.
Exercicis d’autoavaluació
1. Què vol dir que la realitat social està feta d’accions i relacions humanes “interpretades”?
2. Hem dit que ordre i sentit són dues cares de la mateixa moneda. És a dir, que no pot ser
l’un sense l’altre. Tanmateix, són imaginables situacions d’ordre (l’ordre polític propi d’una
dictadura, l’ordre de la vida militar en una caserna, l’ordre que els pares volen imposar a l’ha-
bitació del fill...) que poden resultar insuportables. Això no és contradictori amb l’afirmació
anterior? Per què?
3. Feu una llista de deu “realitats” que doneu per descomptat en la vostra vida de cada dia,
tot i que sabeu que no tothom compartiria, o que fins i tot vosaltres mateixos no sabríeu com
demostrar o justificar, com ara la monogàmia, l’existència –o no-existència– d’un déu trans-
cendent, etc.
4. Observeu atentament el llenguatge que utilitzen les seccions periodístiques en l’horòscop,
i mireu d’explicitar tres “realitats” que donin per descomptat.
5. Amb l’ajuda del text d’Erich Fromm (1984), definiu el concepte d’alienació segons Karl
Marx.
6. Analitzeu el vostre comportament en relació amb la satisfacció d’una necessitat fisiològi-
ca, com ara la set, i descobriu-hi pautes culturals associades als coneixements que vosaltres
teniu sobre aquesta realitat tan quotidiana.
7. Observeu atentament un ritual social (un casament, un funeral, una commemoració fami-
liar o política...). Descriviu-lo minuciosament, i intenteu descobrir-hi pautes comunes de
comportament obligatori i el sentit que tenen.
8. Escolteu una conversa informal, al carrer, al bar o a la parada del bus, i després intenteu
analitzar-la com a mecanisme social al servei del manteniment del sentit de la vida quotidia-
na. Expliqueu-ho en dues pàgines.
Solucionari
Exercicis d’autoavaluació
1. La realitat social és el resultat d’un procés d’atribució de sentit a l’experiència humana. I
aquesta atribució de sentit se superposa a l’experiència atribuint-li coherència lògica i inte-
grant-la en un marc social més general d’interpretació.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 199 Teoria del coneixement