Com hem vist en tot el mòdul, realitat social i coneixement de la rea-
litat van estretament lligats, de manera que no podem concebre l’una
sense l’altre. I, per tant, no es tracta pas de concloure, amb pessimisme,
que el coneixement depèn de l’interès, o que és sempre interessat, com
si això el fes menys respectable. Al contrari, el cas és que no hi ha reali-
tat social possible sense aquest precari, complex i inacabable intent de
convertir-la en coneixement, en l’apassionant propòsit de fer-la cohe-
rent i dotar-la de sentit.
Resum
A més de considerar el fet que el coneixement està condicionat socialment per
determinants històrics, polítics, econòmics i, en definitiva, per tota mena
d’interessos de grup o de classe, la sociologia del coneixement vol descobrir
quina és la participació del mateix coneixement en la construcció social de la
realitat.
Des d’aquest punt de vista, l’afany per la veritat del coneixement deixa de ser
el centre de totes les preocupacions, i en canvi ens interessem pel paper del
coneixement en la fonamentació de la vida quotidiana.
Aquest tipus d’aproximació al paper del coneixement fa els primers passos en
les ciències socials vist com a instrument de poder, des d’una perspectiva cínica
i immoral en Maquiavel, o des d’una perspectiva moralitzadora en Rousseau.
Més endavant, els mestres de la sospita, Marx i Nietzsche, s’interessen pel
coneixement com a ideologia, com a falsa consciència, o com a expressió de la
voluntat de poder, i insisteixen en la seva funció interpretativa al servei del
poder.
Des de Scheler, que utilitza per primera vegada el concepte de sociologia del
coneixement, fins a Mannheim, se segueix estudiant el coneixement en
relació amb els determinants socials, bo i intentant donar respostes al pro-
blema del relativisme. El primer, amb instruments filosòfics, distingint
essència d’existència de les idees, i el segon proposant un nou concepte
d’objectivitat en el qual el relativisme es convertiria en relacionisme o pers-
pectivisme.
Finalment, és Alfred Schütz qui construeix la base conceptual que permetrà
que Berger iLuckmann sistematitzin les seves aportacions en una anàlisi
minuciosa dels mecanismes de la construcció social de la realitat de la vida
quotidiana, entre els quals el coneixement té un paper destacat.
La dialèctica entre uns models socials i de coneixement que configuren la
identitat personal de l’individu i l’acció dels individus que s’estabilitza en ins-
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 198 Teoria del coneixement