1) D’una banda, podem parlar d’un manteniment de rutina, que preserva
la realitat de la vida quotidiana. L’instrument fonamental d’aquest manteni-
ment de rutina és la conversa. Aquestes converses aparentment irrellevants
i que ocupen bona part de la interrelació dels individus tenen la missió espe-
cífica de mantenir la realitat subjectiva dels interlocutors. Per això, general-
ment, són converses amb l’objectiu principal de trobar els punts d’acord, de
consens, a partir dels quals construir o reconstruir una intersubjectivitat
confortable.
Converses per al manteniment de rutina
Les típiques converses entre desconeguts que es comparteixen en un viatge amb tren, o
entre amics que passen l’estona en companyia, o les salutacions formals, solen iniciar-se
sobre temes intranscendents –com el temps que fa, o la programació de televisió del dia
abans– per a trobar més els punts d’acord inicials que els de desacord.
En aquestes circumstàncies, per a no trencar la comoditat de la relació, hom està disposat
a arribar fàcilment a acords que, en una altra situació de debat, no acceptaria de cap
manera.
2) D’altra banda, hi ha mecanismes de manteniment per a situacions de
crisi, destinats a preservar la realitat de la vida quotidiana en situacions límit
o de canvis importants. Entre aquests, cal esmentar, per la seva importància,
els rituals socials i, molt especialment, els rituals d’iniciació i de traspàs. Si en
les situacions de rutina l’important és que els mecanismes siguin continus i
coherents, en el cas de les experiències de crisi cal que siguin explícits i inten-
sius. Aquest és el cas dels rituals socials, que són accions d’una elevada densi-
tat significativa que es transmet a través d’un llenguatge simbòlic que resu-
meix, de manera concentrada, un ordre general integrador. El ritual
transforma en acció concentrada allò que diuen els mites fonamentadors de
l’ordre social en el qual cal integrar l’experiència límit.
Rituals socials
Entre aquests rituals socials, cal destacar el paper dels que estan destinats a acompanyar
els canvis d’estatus social: naixement, matrimoni, mort i, en general, els d’iniciació a
qualsevol marc institucional especialitzat –ordes religiosos, professionals, associatius...
Així mateix, és interessant observar què passa quan els rituals tradicionals entren en crisi,
com ara els de traspàs, que tradicionalment anaven lligats al poder simbòlic que exercia
l’Església en la societat, i quines conseqüències en deriven.
3) Finalment, farem referència als processos d’alternació, que acompanyen
qualsevol tipus de ressocialització al llarg de la vida de l’individu. Els canvis de
marcs de referència institucional que es poden produir durant la vida d’una
persona sovint obliguen a reinterpretar el passat per fer-lo coherent amb el nou
present, que és el que aconsegueix la qualitat de subjectivament plausible i real.
Llavors, cal reinterpretar el passat per a integrar-lo en el present. Això és el que
explica que el passat romangui obert, a la mercè de futures reinterpretacions. La
construcció d’una memòria personal o col·lectiva comporta una reconstrucció
de sentit i de coherència que obliga a aquest procés d’alternació, que en el cas
d’alternacions religioses pren el nom de conversió, però que també pot ser de
caràcter polític, estètic o situat en l’àmbit de l’experiència privada.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 197 Teoria del coneixement
Sobre el paper de la
conversa en el
manteniment de la realitat
subjectiva, podeu llegir
l’article:
P.L. Berger; H. Keller
(1977). “Matrimoni i
construcció de la realitat.
Un exercici de
microsociologia del
coneixement”. Perspectiva
Social (núm. 9, pàg. 39-60).
Lectura
complementària