aquests mecanismes propis de tota construcció d’ordre social. De fet, la creació del món es
presenta com una ordenació, com un pas del caos al cosmos, després de la qual Déu posa
nom a cada nou acte creador (atribució de validesa cognoscitiva) i el troba bé (dignitat nor-
mativa).
Vegem-ne un fragment:
“Déu digué: –Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els
continents. I va ser així. Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplega-
des el de mar. I Déu veié que tot això era bo.”
Gènesi (1: 9-10).
3.2. La societat i el coneixement com a realitats subjectives
D’altra banda, les pautes de comportament social i el coneixement sobre el
qual recolza la realitat social construïda són interioritzats pels individus fins al
punt que acaben formant part de la seva mateixa identitat personal. La inte-
riorització dels models socials neix de la necessitat que tenim de compren-
dre els processos subjectius dels altres per tal de fer que el seu món també sigui
el nostre món, fins a poder crear un “nosaltres” intersubjectiu.
De l’interiorització de models socials en direm procés de socialització, i
el podem definir com la inducció comprensiva i coherent d’un individu a
participar del món objectiu d’una societat o d’algun dels seus sectors.
El procés de socialització és el resultat d’un aprenentatge cognoscitiu, de la
interiorització de coneixements, vinculat a una càrrega emocional que és
condició necessària per a l’èxit del procés. Els estudis psicològics que mos-
tren les dificultats en aquest procés quan no hi ha un suport afectiu suficient
–per exemple, en el cas de nens orfes deixats a mans d’institucions que no
compensin, d’una manera o una altra, aquest dèficit emocional– són prou
definitius.
No es tracta, però, d’un aprenentatge teòric, sinó d’un procés d’identi-
ficació de l’individu amb els altres que, per ell, són subjectivament
més significatius. A través d’aquesta identificació, es va definint una
identitat subjectivament coherent i plausible. El jo personal, en defini-
tiva, reflecteix les actituds que els altres significatius han adoptat prè-
viament envers ell.
Ara no explicarem amb detall en què consisteix el procés de socialització,
però sí que des del punt de vista de les relacions entre coneixement i realitat
social ens convé observar que també la realitat subjectiva necessita establir
mecanismes que la preservin i la mantinguin davant de les possibles ame-
naces:
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 196 Teoria del coneixement