un tot significatiu i de proporcionar-li una lògica; una lògica que no deriva
pas de manera necessària de la funcionalitat externa de la institució, sinó que,
com diuen Berger i Luckmann, és la consciència reflexiva la que sobreposa la
qualitat de la lògica a l’ordre institucional.
A l’hora de parlar de les legitimacions, Berger i Luckmann desenvolupen un
model d’anàlisi per tal d’explicar més en detall els mecanismes que fan possi-
ble integrar els diversos mons de significació que hi ha en joc en una determi-
nada societat i per a un mateix individu. Aquest paper integrador el tindrien
els universos simbòlics, que serien la matriu de tots els significats socialment
objectivats i subjectivament reals, i que tindrien la pretensió d’abastar tot el
conjunt d’una determinada societat històrica i tota la biografia de l’individu.
Fins i tot les situacions marginals que queden fora d’aquest sistema de signifi-
cació es podrien interpretar des de dins i, en darrer terme, s’hi podrien integrar
en termes negatius: és a dir, negant l’estatut ontològic de les experiències dis-
cordants, o exorcitzant-les i reintegrant-les a través de teràpies socials. El con-
junt d’aquests universos de sentit es podrien anomenar cosmovisions.
Política, llenguatge i realitat
És propi dels debats polítics posar en marxa, de manera força transparent, aquesta mena
de combats per a naturalitzar o desnaturalitzar les realitats discrepants:
• Casos com els de la violència política, que és etiquetada com a terrorisme per part de
l’Estat o com a lluita armada o d’alliberament pels propis actors, són prou eloqüents.
• Així mateix, es podria analitzar els conflictes nacionals i els debats ideològics a propò-
sit del nacionalisme i la seva demonització.
L’objectiu dels universos simbòlics és fer que les objectivacions de primer
ordre, les que van associades directament a l’experiència social, siguin objecti-
vament disponibles i subjectivament plausibles. En situacions ordinàries no és
probable que haguem de recórrer a les legitimacions, però sí que ho haurem de
fer en situacions de crisi o de conflicte.
Legitimacions per a moments de crisi
Especialment en les situacions dramàtiques és quan aquesta necessitat és més clara. Per
exemple: tothom dóna per descomptat que tindrà una llarga vida, cosa que justifica els
anhels del present. Però, si la mort, de manera accidental, arriba abans d’hora, quan s’és
jove, les preguntes sobre el perquè dels afanys, sobre el sentit de la mateixa vida i del viu-
re necessiten trobar resposta.
És el moment de les legitimacions, que han d’estar disponibles, com a coneixement ja
construït –teories sobre l’existència d’una altra vida, posem per cas–, i que han de ser creï-
bles per tal de demostrar la seva utilitat a l’hora de restaurar el sentit d’un moment de cri-
si i d’excepcionalitat.
Finalment, la legitimació funciona pel fet que explica l’ordre institucional atri-
buint validesa cognoscitiva als significats objectivats i el justifica atorgant dig-
nitat normativa als imperatius pràctics que deriven d’aquest ordre institucional.
El Gènesi com a tractat de teoria del coneixement
El Gènesi, primer llibre de la Bíblia, en certa manera és un tractat de teoria del coneixe-
ment. Per això, no és sorprenent que en la narració de la creació del món, hi hagi implícits
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 195 Teoria del coneixement
• Per al primer cas, podeu
consultar:
Diversos autors (1998). “El
discurs mediàtic sobre ETA”
(monogràfic). Àmbits de
política i societat (núm. 6).
• Sobre el segon debat, és
recomanable:
Diversos autors (1991).
“L’autoestima i l’autoodi
en la cultura política”.
Recull de ponències de les
Cinquenes Jornades “El
nacionalisme català a la fi
del segle xx” (pàg. 15-104).
Barcelona: Edicions de la
Revista de Catalunya.
Lectures
complementàries