permet connectar amb els àmbits finits de significació, integrant-los en
una construcció global de sentit. És també el llenguatge el que permet
una memòria individual i col·lectiva, a través d’un exercici narratiu que
permet reinterpretar el passat per a integrar-lo en el present.
3.1. La societat i el coneixement com a realitats objectives
El punt de partida de tota aquesta anàlisi és la constatació de la plasticitat de
l’organisme humà per a ser modelat segons uns patrons socials. A diferència
d’altres espècies animals, la nostra relació amb el medi i amb la pròpia espècie
és oberta, com a conseqüència d’un llarg procés d’hominització, la caracterís-
tica principal del qual és, precisament, la pèrdua progressiva d’especialització
biològica i la seva substitució per formes culturals d’organització social.
La relació de l’individu amb el medi passa de ser directa, immediata, gairebé
tancada, a ser cada vegada més indirecta, mediatitzada i flexible. Aquesta ober-
tura, o indeterminació biològica, és la que necessita la intermediació dels
models de coneixement adquirits socialment. Certament, no és que es qües-
tioni l’existència dels determinants genètics, neurològics o fisiològics en la
conducta social dels individus de l’espècie humana, sinó que sostenim que no
serien suficients per a organitzar-lo com a grup i orientar-ne l’activitat, i que,
en qualsevol cas, fins i tot les manifestacions fisiològiques més insignificants
sempre estan subjectes a interpretació social.
Fisiologia i patrons culturals
És clar que els individus tenim gana, i que la gana implica la posada en acció d’uns
mecanismes fisiològics interns. Però no és menys cert que tenim gana a unes determina-
des hores socialment establertes, que tenim gana d’alguna cosa –que culturalment és
acceptada com a apetitosa pel nostre grup social–, o que hi ha factors externs que ens en
fan venir o que ens la fan perdre –hi ha qui perd la gana quan el Barça no guanya un par-
tit–, i, certament, tots coneixem la vinculació de factors socials com ara la moda o l’estè-
tica corporal a les greus afeccions psíquiques que estan relacionades amb el menjar, com
són l’anorèxia i la bulímia.
És per raó d’aquesta obertura, com hem dit, que els individus busquem els
patrons culturals que ens han de facilitar la relació amb la resta del grup, que
ens han de facilitar la construcció d’una identitat personal i que ens proposen
formes de relacionar-nos amb el medi físic. Per això podem dir que “tota acti-
vitat humana tendeix a esdevenir habitud”, i que quan passa això, aquestes
accions es transformen en rutines, les quals, pel simple fet de poder ser recone-
gudes com a tals, ja esdevenen subjectivament significatives.
Segons Berger i Luckmann, sempre que es produeixi, a través de proces-
sos de rutinització de l’experiència, una tipificació recíproca d’accions
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 193 Teoria del coneixement