instància crítica de la vida social i que segons Mannheim: “Podrien fer el paper
de sentinelles en una nit que altrament fóra negra com una gola de llop.”
Ara bé, tot i que la perspectiva de Mannheim és oberta a tota forma de conei-
xement, és clar que l’interès principal de les seves obres es va dirigir a l’anàlisi
de la producció intel·lectual i sobretot del pensament polític, i en canvi va
desatendre els processos de constitució del coneixement ordinari.
2.4. Alfred Schütz i la realitat de la vida quotidiana
La gran novetat que aporta Alfred Schütz (1899-1959) a l’estudi de les rela-
cions entre societat i coneixement és el fet de parar atenció a la realitat de la
vida quotidiana.
Sota la influència de la fenomenologia d’Edmund Husserl, que l’orienta cap
als fets de la vida de cada dia, i de l’interès per Max Weber i els processos d’atri-
bució de significat a l’experiència social, Schütz arriba als Estats Units i pren
contacte amb la sociologia nord-americana, a través d’autors com William I.
Thomas, Charles H. Cooley o George H. Mead, de qui manlleva alguns dels
conceptes fonamentals. Tanmateix, aquesta relació s’estableix sense condicio-
naments de caràcter acadèmic, ja que fins als darrers anys de la seva vida es
manté allunyat del món universitari.
D’Alfred Schütz és especialment significativa la tesi que els actors socials recorren
a les tipificacions per tal de construir una intersubjectivitat que organitzi la seva
vida de cada dia i els proporcioni un coneixement de sentit comú.
La base d’aquesta vida de cada dia serà, doncs, allò que en podem dir el
món donat per descomptat o món implícit, que funciona proporcio-
nant evidències col·lectives al grup social. La realitat social de la vida
quotidiana, doncs, es construeix naturalitzant determinades actituds i
expectatives típiques relatives a situacions també definides socialment,
que proporcionen una certesa subjectiva a l’individu que recolza en allò
que Husserl en deia la “suspensió del dubte”.
Vist així, el problema en la vida de cada dia ja no és si el món donat per des-
comptat és real, sinó si funciona com si ho fos. El món de la vida quotidiana,
per als qui en formen part, esdevé, d’aquesta manera, el món real per
excel·lència.
Aquest punt de partida permet a Schütz anar afinant el seu model analític, fins
a distingir els diversos móns de significació en els quals pot participar un indi-
vidu (el món del treball, el de la família, el del compromís polític...); els àmbits
finits de significació que hi ha fora de la realitat de la vida quotidiana (el món
!
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 191 Teoria del coneixement
Serà útil llegir el pròleg de
Salvador Cardús a l’edició
catalana d’Ideologia i utopia,
en el qual es fa una anàlisi
del concepte
d’intel·lectualitat
independent i de les
interpretacions esbiaixades
i malintencionades que se
n’han fet en diversos
contextos intel·lectuals
i polítics.
K. Mannheim (1987).
Ideologia i utopia (pàg. 5-13).
Barcelona: Edicions 62.
Lectura recomanada