sobre les adversitats de la natura i les falsedats de la cultura mitjançant el ple ús de la
raó. Amb tot, aquesta esperança avui, com tantes altres vegades, sembla haver-se esva-
nit. Nacions senceres s’han lliurat oficialment i orgullosa al culte de la irracionalitat;
àdhuc el món anglosaxó, que durant segles ha donat aixopluc a la llibertat i a la raó, ha
abonat recentment el ressorgiment de la caça de bruixes en el món intel·lectual.”
Louis Wirth (1987, pàg. 28-29).
Cal parlar de la influència de Max Weber (1864-1920) en l’anàlisi que Mann-
heim fa de les conseqüències no intencionades de l’acció social i que tant té a
veure amb la seva concepció de la sociologia del coneixement. Per Mannheim,
cada producte cultural desplega tres nivells de significat diferents:
1) L’objectiu, que es pot captar sense conèixer les intencions de qui l’ha produït.
2) L’expressiu, que només és accessible si es coneixen les intencions subjecti-
ves del seu autor.
3) El documental, que revela el sentit de l’acció de l’actor amb independèn-
cia que aquest en tingui consciència. Aquest darrer nivell de comprensió
“documental” és l’específicament sociològic, per Mannheim.
Així doncs, la sociologia del coneixement, per Mannheim, tracta de
l’estudi de la dependència funcional de cada punt de vista intel·lectual
en relació amb la realitat social de cada grup diferenciat que el sustenta,
i de l’evolució d’aquests diversos punts de vista. L’aproximació que en
fa la sociologia, però, és de naturalesa extrínseca, i s’aconsegueix pel fet
que l’observador se situa fora del camp d’influència directa dels interes-
sos del grup, revela la dimensió ideològica d’allò que observa i desco-
breix els contextos existencials dels fenòmens intel·lectuals analitzats.
En canvi, l’observació intrínseca, que és l’habitual, converteix l’obser-
vador en presoner dels seus propis pressupòsits.
De Mannheim ens interessen especialment tres propostes:
1) Per una banda, la seva definició d’ideologia, que formula polemitzant
amb la de Marx. Mentre que pel primer ideologia era el pensament hegemònic
de la classe dominant imposat a la dominada, i que desapareixeria amb la
revolució del proletariat, Mannheim en proposa una definició general, en el
sentit que, de fet, tota visió del món és ideològica i, per tant, s’erigeix en un
aspecte general de la condició humana.
En Mannheim desapareix aquella vocació revolucionària de la definició mar-
xista d’ideologia que expressava tan clarament Lukács:
“El proletariat amb consciència de classe comprèn la lluita que l’envolta i la veritat del
futur que ell crea i que li serà plenament revelat en el moment de la revolució. En l’ins-
tant de la decisió revolucionària la consciència es transformarà directament en acció, i la
!
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 189 Teoria del coneixement