Per Scheler, en cada període històric, els factors reals actuen negativa-
ment, excloent la presència de determinats factors ideals que són incom-
patibles amb les dades materials, i positivament, permetent la realització
d’allò que, en cas contrari, hauria existit en l’ordre de la virtualitat. Els
factors reals, doncs, determinen la presència, però no el contingut ni el
sentit del coneixement. Scheler recorre a la metàfora del riu (els factors
ideals) i la resclosa (els factors materials), amb la qual intenta fugir de
l’idealisme d’una lògica de la “Història” hegeliana, però amb la qual tam-
bé critica el naturalisme que ho voldria reduir tot a una base material.
Així doncs, Scheler refusa la solució filosòfica disponible en aquell moment
d’una suposada estructura categorial atemporal i permanent de tradició neo-
kantiana, i no accepta la idea d’una naturalesa humana. Alternativament, sota
la influència decisiva de la fenomenologia d’Edmund Husserl i de la seva pro-
posta de separació entre l’existència espacial i temporal, i l’essència en l’objec-
te, Scheler busca la sortida al relativisme postulant l’existència d’uns a priori
materials, que són aquells factors ideals i factors reals que esmentàvem abans.
Així, tal com diu Sylvie Mesure:
“La diversitat de perspectives que es tenen sobre el món de les essències és infinita, però
aquesta diversitat no fa altra cosa que multiplicar les perspectives d’una identitat que
constitueix el seu fons comú de veritat.”
Sylvie Mesure (1993, pàg. 21).
Amb tot, el qui es pot considerar pròpiament el primer gran sociòleg del conei-
xement, el qui s’aparta més de la preocupació filosòfica del seu temps per
donar-hi un enfocament nítidament sociològic, és Karl Mannheim (1893-
1947). La preocupació de Mannheim per la sociologia del coneixement té
unes arrels polítiques i unes arrels intel·lectuals:
1) Pel que fa a les arrels polítiques, cal fer esment del xoc que va representar
la Primera Guerra Mundial, i de l’interès i la preocupació que per l’emergència
de forces socials irracionals va desvetllar.
2) Pel que fa a les arrels intel·lectuals, hi ha la influència de Karl Marx, a tra-
vés del seu compatriota Georgy Lukács; de Max Scheler i de la fenomenologia
d’Edmund Husserl; de l’historicisme alemany, al qual dedicà un dels seus pri-
mers estudis acadèmics, i, naturalment, de la sociologia weberiana.
Mannheim i la Primera Guerra Mundial
Sobre el trasbals que provoca la Primera Guerra Mundial i la influència que té en l’obra de
Mannheim, podeu llegir el magnífic pròleg que Louis Wirth va escriure el 1936 per a
Ideologia i utopia, i del qual reproduïm aquest paràgraf:
“En el breu intermedi comprès entre els segles de la foscor espiritualitzada de l’Edat
Mitjana i el naixement de les modernes dictadures secularitzades, l’Occident prometé
satisfer l’esperança dels esperits il·lustrats de tots els temps: que els homes triomfarien
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 188 Teoria del coneixement