Nietzsche ho diu així:
“El coneixement científic és un aparell d’abstracció i simplificació que no s’encamina a
conèixer, sinó a adquirir poder sobre les coses.”
Friedrich Nietzsche (1977, pàg. 542).
I afegeix:
“En nosaltres hi ha un poder ordenador, simplificador que falseja i separa artificialment.
La Veritat és la voluntat d’apoderar-se de la multiplicitat de sensacions: organitzar els
fenòmens amb determinades categories.”
Friedrich Nietzsche (1977, pàg. 542).
Però en Nietzsche la interpretació és la manifestació de “voler alguna cosa”,
l’operació concreta de l’adquisició del domini sobre les coses. La voluntat és
prèvia al coneixement i, per això, no hi ha coneixement sense voluntat de
poder. La vida s’afirma en el poder. Com que no hi ha fets, la interpretació no
és una simple explicació, sinó la posició d’un significat: el món no té sentit,
però interpretar-lo és donar-n’hi un.
Ve’t aquí, doncs, com es relaciona el coneixement amb el poder. La
voluntat de poder, per Nietzsche, és la condició de possibilitat del món
fenomènic, d’un món ordenat i selectivament conegut. La realitat, així,
serà l’acció i la reacció plural d’individus entre si. I la veritat s’ha d’en-
tendre com la voluntat d’apropiació del món.
2.3. Els pares fundadors
Qui utilitza pròpiament el terme sociologia del coneixement per primera vegada
és Max Scheler (1874-1928), en una obra col·lectiva del 1924 amb el títol Ver-
suche einer Soziologie des Wissens (Problemes de la sociologia del coneixement), i en
una de posterior del 1926, Die Wissensformen und die Gesellchaft (Les formes del
coneixement i la societat). Hi ha una certa discussió sobre el fet que Scheler uti-
litzi el terme Wissens (saber) si del que tracta, en definitiva, és del coneixe-
ment. Però el fet és que a Scheler li interessen els instruments cognitius del fet
de conèixer i les condicions socials a través de les quals es manifesta el conei-
xement, i no pas només les coses sabudes, el saber,tal com suggeriria una tra-
ducció estricta del títol.
Max Scheler, per salvar el risc del relativisme escèptic a què portava el pluralis-
me irreductible que derivava de l’estudi de les cultures, molt condicionat per
l’historicisme alemany, distingirà els factors ideals, que obeeixen a la seva
pròpia lògica, la del sentit, dels factors reals, que, cecs davant el sentit, seguei-
xen les lleis de la causalitat mecànica.
!
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 187 Teoria del coneixement
… fill d’una família de
pastors i de teòlegs luterans,
es va sentir decebut per la
universitat del seu temps,
de la qual va dir: “La veritat
habita rarament allí on es
construeixen temples i
s’ordenen sacerdots”. Tot
un avís, també, per als
nostres dies.
A la imatge, Friedrich
Nietzsche (1844-1900).
Nietzsche,…
Max Scheler (1874-1928).