I conclou amb aquesta sentència precisa:
“No és la consciència de l’home el que determina el seu ésser sinó, al contrari, l’ésser
social allò que determina la seva consciència.”
Karl Marx (1967, pàg. 73-75).
És a dir, el coneixement que l’individu té sobre la seva existència, el seu
món i ell mateix depenen de determinants socials, històrics i, sobretot,
econòmics. I, si la realitat històrica i social d’un individu –i la de la clas-
se social a la qual pertany– és d’explotació i d’alienació econòmica, el
fet és que el coneixement que té d’ell mateix i de la realitat social també
serà alienat, és a dir, estrany a la seva pròpia realitat i imposat pels inte-
ressos dels explotadors que el voldran mantenir en l’engany.
La consciència alienada serà una falsa consciència, perquè no és la que
descobreix la veritable naturalesa de l’explotació a la qual s’està sotmès,
sinó la que l’emmascara. De les formes dominants de coneixement que
fan possible aquest engany, Marx en dirà ideologia.
És molt important tenir present que la teoria del coneixement de Marx arren-
ca d’una antropologia –d’una concepció de l’home– que fa del treball l’activitat
humana per excel·lència. En conseqüència, en la mesura que l’individu queda
lligat per un treball alienat, perd la possibilitat d’experimentar-se a ell mateix
com a factor actiu de captació del món. En aquest sentit, Marx es revolta contra
l’explotació econòmica, perquè en aquesta situació “l’home no és allò que
hauria de ser” i, en canvi, cal actuar perquè “sigui allò que podria ser”.
Marx contraposa les característiques del treball alienat i les del treball lliure
amb aquestes paraules:
“El treball alienat, en alienar l’home 1) de la naturalesa, 2) de si mateix, de la seva pròpia
funció activa, de la seva activitat vital, aliena l’home de l’espècie... Així doncs, en primer
lloc, el treball, l’activitat vital, la vida productiva mateixa es presenten a l’home només
com un mitjà per a satisfer una fretura, la de conservar l’existència física. Però la vida pro-
ductiva és la vida de l’espècie. És vida que genera vida. En el tipus d’activitat vital resideix
tot el caràcter d’una espècie, el seu caràcter específic, i l’activitat lliure, conscient, és el
caràcter de l’espècie humana. La vida mateixa apareix només com a mitjà de vida.”
Karl Marx (1991, pàg. 117).
Al costat de Marx, l’altre gran precedent intel·lectual de la sociologia del
coneixement és Friedrich Nietzsche. Tota l’obra de Nietzsche és una reflexió
sobre l’íntima relació entre pensament i llenguatge. Per aquest autor, el conei-
xement és interpretació, i l’objectiu del seu pensament és el desemmascara-
ment de l’acció reificadora del coneixement, és a dir, de la creença que pro-
dueix en els objectes convertint-los en coses en si. És per això que es revolta
contra el positivisme que pretén limitar-se al coneixement dels fets, perquè,
per ell, “no hi ha fets, sinó només interpretacions”.
Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya 186 Teoria del coneixement
Per a aprofundir en els
conceptes d’ideologia
i alienació és molt útil
l’estudi:
Erich Fromm (1984). Marx
y su concepto del hombre.
Mèxic: Fondo de Cultura
Económica.
Lectura recomanada